IDEES SOCIALISTES A BADALONA

2011-12-20T01:31:00.001-08:00

TREBALLAREM EN DEFENSA DELS DRETS

2011-11-22T04:16:00.000-08:00

“L’escrutini de vots indica que el PP ha guanyat àmpliament i li correspondrà la tasca de governar. Personalment i en nom del PSOE, el felicito per la victòria. He parlat amb Mariano Rajoy per transmetre-li la felicitació i desitjar-li sort en la tasca que exercirà”.

“El PSOE no ha tingut un bon resultat. Hem perdut clarament les eleccions, ens han donat suport set milions de ciutadans ens unes circumstàncies especialment difícils en les quals hem tingut la responsabilitat de governar durant la pitjor crisi que hem conegut. Agraïm de tot cor el suport, que té un enorme significat per a nosaltres, i els puc assegurar que estarem a l’altura de la confiança que ens han dipositat”.

“Els ciutadans han decidit que els socialistes passem a liderar l’oposició, i ho farem segons la nostra identitat política, valors i conviccions i amb el nostre compromís amb l’interès general d’Espanya que sempre hem demostrat”.

“Treballarem amb totes les nostres forces per aconseguir la recuperació de l’economia i l’ocupació, perquè la lluita contra la crisi no signifiqui la pèrdua dels drets i seguretats bàsiques que cohesionen la nostra societat i han protegit tots els espanyols, durant tots aquests anys”.

“Defensarem els serveis públics universals, la igualtat entre homes i dones, totes les nostres llibertats i drets civils”.

“Defensarem un projecte europeu que reforci la unitat, respongui al desafiament de la crisi dins i fora d’Espanya i adopti les decisions necessàries per afavorir el creixement i perquè Europa estigui a l’altura de les circumstàncies dels moments que estem vivint”.

“El PSOE té un profund arrelament en la societat espanyola, una solidesa institucional i la vocació permanent de representar la majoria. A partir d’aquest moment, iniciem el camí per recuperar la majoria política i social”.

“He transmès al secretari general la meva convicció sobre la necessitat de convocar un congrés ordinari que s’hauria de celebrar com més aviat millor, dins dels nostres estatuts”.

“En aquest moment, vull reconèixer i agrair de manera molt personal el gran esforç dels militants del PSOE, de tots els que han treballat plegats en aquesta candidatura”.

“A tots els que m’envolteu, moltíssimes gràcies de tot cor”.

La Vanguardia 21-novembre-2011

MANIFESTA PSC DIA INTERNACIONAL CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

2011-11-22T02:11:00.000-08:00

PER UNA REBEL·LIÓ SOCIAL CONTRA TOTES LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE.

25 de novembre de 2011

Un any més commemorem el Dia Internacional contra la violència de gènere i, amb aquest motiu, el PSC vol

fer una crida general a la societat catalana perquè es mobilitzi i es comprometi en la lluita contra aquesta immensa crueltat que només produeix dolor, por i mort en les dones víctimes, en els infants que la pateixen i en els seus familiars i amistats.

El PSC considera que la societat catalana no pot ni ha de tolerar aquesta reguera de víctimes, directes i indirectes, i que cada persona, cada família, cada institució ha de posar tot el seu esforç per a eradicar la violència de gènere.

Els i les socialistes hem donat mostres del nostre clar compromís: La Ley orgánica de medidas de protección integral contra la violencia de género va ser la primera normativa legal aprovada pel govern socialista el desembre del 2004 i va dotar Ministeris, Comunitats Autònomes, Ajuntaments i Associacions dels recursos necessaris, tant legals com econòmics, per a la protecció integral de les víctimes i dels i les menors al seu càrrec.

També a Catalunya ho hem fet liderant la Llei dels drets de les dones contra la violència masclista que el Parlament va aprovar per unanimitat l’abril del 2008, una llei pionera que ens ha permès avançar en la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure la seva autonomia. Gràcies a això, centenars de milers de dones han pogut ser ateses, protegides i salvades d’aquest cercle de terror i violència al qual es veien sotmeses al costat dels seus fills i filles, amb el propòsit d’assolir la recuperació de la seva dignitat i la seva reincorporació a la societat en plena llibertat.

Les últimes retallades en polítiques socials protagonitzades pel Govern de CIU ens fan estar més alerta que mai, ja que afecten negativament les dones, fent més difícil la lluita contra la violència de gènere. No podem fer ni un pas enrere perquè encara ens queda molt camí per recórrer, no podem permetre que la crisi serveixi d’excusa per retirar com a prioritat de l’agenda política el ferm compromís en la sensibilització i eradicació de la violència de gènere.

Hem de seguir recordant que la violència de gènere és una crua realitat amb moltes cares i que es desenvolupa en diversos escenaris, existint diferents tipus de violència, no només la que s’exerceix en l’àmbit familiar o laboral. Aquest any, volem fer especial èmfasi en un fenomen de dimensions esfereïdores: l’explotació de persones amb finalitat sexual, una forma d’esclavitud moderna, una violació dels drets humans que constitueix un delicte contra la seguretat humana i contra la seguretat de l’Estat.

El desembre del 2008 el govern socialista va fer un pas endavant de cabdal importància en aquesta lluita amb l’aprovació del Plan Integral de Lucha Contra la Trata de Seres Humanos con Fines de Explotación Sexual. Aquesta és una forma de violència on les víctimes són majoritàriament dones i criatures que queden exposades a traumes psicològics i físics, a un augment de la probabilitat de contraure malalties com la SIDA, i on els prostituïdors són majoritàriament homes.

Perquè cal dir ben clar que l’explotació amb finalitat sexual de dones i de nens i nenes es només possible per culpa del demandant de serveis sexuals: és l’usuari de la prostitució qui crea la demanda. I, com passa en totes les violències de gènere, s’aviva per la desigualtat entre els gèneres i la falta d’igualtat d’oportunitats.

No podem passar per alt la flagrant contradicció que suposa que un país com el nostre, que ha fet un avenç importantíssim en el reconeixement dels drets de les dones, encapçali la llista de països consumidors de prostitució al món (39%)(1) , que el negoci de la prostitució hi mogui uns 18.000 milions d’euros l’any, fixant-se els beneficis per al proxeneta en uns 45.000 € per prostituta i any, i que els espanyols s’hi gastin uns 50 milions d’euros diaris en prostitució(2).

Per tot això el PSC, en consonància amb el marc jurídic i la realitat i reptes socials actuals, instem a les diferents Administracions a:

1.- Intensificar l’acció coordinada de les institucions per lluitar contra les xarxes amb finalitat d’explotació sexual.

Millorar els mecanismes d’identificació de les víctimes de l’Explotació d’Éssers Humans amb finalitat sexual;

Impulsar instruments de coordinació entre administracions, prioritàriament en l’àmbit de la seguretat per lluitar contra l’explotació i tràfic de persones amb finalitat sexual, intensificant la cooperació entre els cossos i forces de seguretat;

Designació de fiscals especialment dedicats a la lluita contra aquestes xarxes. Davant els informes policials sobre l’existència de xarxes de proxenetisme, la fiscalia desenvolupa un paper cabdal amb les seves actuacions d’ofici.

2.- Impulsar programes socials d’atenció i d’accés als recursos adreçat a les dones víctimes de la prostitució.

Elaborar un protocol interdepartamental del Govern de la Generalitat de Catalunya, d’atenció i accés als recursos per a les persones que exerceixen la prostitució, especialment per a les dones víctimes d’explotació sexual per tal d’oferir sortides i recursos en l’àmbit social, laboral i policial amb l’objectiu prioritari de facilitar-los alternatives de vida;

Articular un dispositiu d’urgència d’acolliment i protecció a les víctimes d’explotació amb finalitat sexual, que garanteixi la coordinació interinstitucional i el desplegament de l’article 12 sobre assistència a les víctimes del Conveni Europeu contra l’Explotació i Tràfic d’Éssers Humans (BOE, 10/09/09);

Impulsar un programa de recursos de transició en l’àmbit de l’ocupació per garantir un procés d’inserció laboral adreçat a les víctimes d’Explotació i Tràfic d’Éssers Humans i a les persones que exerceixen la prostitució i que manifestin la voluntat d’abandonar l’activitat.

3.- Dissuadir la demanda d’exercici de la prostitució a l’espai públic a través de l’enduriment de les sancions, alhora que sensibilitzar la societat sobre la vulneració de drets humans que suposa la pràctica de l’explotació sexual.

Instar la redacció d’una Llei catalana que en el marc de la Llei de Bases de Règim Local tipifiqui aquelles conductes que en l’espai públic poden tenir una especial incidència en àmbits com el de la salut o la convivència;

Instar la revisió del Decret 217/2002 d’1 d’agost pel qual es regulen els locals de pública concurrència on s’exerceix la prostitució amb l’objectiu de limitar l’atorgament de llicències de bordells mitjançant l’enduriment de les seves condicions d’ubicació (limitant les distàncies entre si i les distàncies amb centres docents i altres tipus d’equipaments) i de les seves característiques (limitant el nombre de reservats annexos);

Continuar aplicant la política sancionadora, i endurint-la si escau, per la compra de serveis sexuals a l’espai públic (a través del codi penal i/o ordenances municipals);

Defensar la supressió efectiva dels anuncis de contactes en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits;

Sol·licitar al Consell de l’Audiovisual de Catalunya un estudi sobre la implicació i la difusió del fenomen de la prostitució en els mitjans, tant audiovisuals com escrits.

1 Segons l’informe sobre la Trata de Personas hacia Europa con fines de explotación sexual de UNODC (Oficina de les Nacions

Unides contra la Droga i el Delicte).

2 Segons dades de la Ponencia para el estudio de la Prostitución en nuestro país del Congreso de los Diputados.

PER UNA REBEL·LIÓ SOCIAL CONTRA TOTES LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

MITING

2011-11-21T04:13:00.000-08:00

FESTA DE LA CASTANYADA

2011-10-24T00:54:00.000-07:00

S’il·lusionava molt preparant aquesta festa. Li feia tenir la sensació que aquestes celebracions feien caliu a l’agrupació. Va entrar al mercat torner i va comprar les castanyes i els moniatos; després va anar la botiga la Bolsera on va comprar els gots, els plats i el paper decoratiu per preparar la taula; per últim, va anar a la pastisseria Fontisi on la Clara, la dependenta li va fer una bona tria de panellets de tota mena: de coco, de xocolata, de fruita, d’ametlla i de pinyons. Mentre la jova anava col·locant els panellets en la safata, es va recordar que també afegiria a la compra un parell d’ampolles de dolç moscatell.
En arribar a l’agrupació va descarregar tota la compra, -a l’habitació que feia de magatzem-, estaria allà guardada fins el dijous dia 27 d’octubre a les 19 h. que seria el dia en què els i les socialistes de Badalona celebrarien la tradicional Festa de la Castanyada, a la seu de l’agrupació (c/ Dos de Maig n.48).
Mentre tancava la porta de l’agrupació, va sentir-se orgullós de formar part d’un ampli col·lectiu de persones que creia que un món millor era possible.

Badalona, 24 d'octubre de 2011

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DEL PSC

2011-07-15T07:50:00.001-07:00

BADALONA SOCIALISTA

Nosaltres, dones i homes socialistes de Catalunya, reunits en Congrés, en el 30è aniversari de la fundació del PSC, volem reafirmar el nostre compromís amb els ciutadans i les ciutadanes del nostre país i del món, adoptant la següent:

D E C L A R A C I Ó D E P R I N C I P I S

El socialisme, com a moviment polític i social, va expressar des del seus orígens, en l’inici de la revolució industrial, el rebuig i la lluita contra el sistema capitalista que degradava l’ésser humà, el privava de la seva dignitat i condemnava una gran majoria de persones a la misèria i a l’explotació.

També des dels seus inicis el moviment socialista va generar un poderós corrent del pensament polític en la lluita per l’emancipació de la classe treballadora, que té les seves arrels en l’humanisme, en la filosofia de la il·lustració i en els principis que van inspirar la Revolució Francesa. Un corrent ric i divers fruit de les moltes aportacions que comparteixen la voluntat de lluitar contra l’exclusió i l’opressió d’un capitalisme sense regles i la determinació de construir una alternativa justa, lliure i igualitària en l’ordre econòmic, social i polític. Un corrent de pensament no dogmàtic i plenament respectuós amb les creences personals de cadascú.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya som hereus d’aquesta tradició de lluites obreres i populars, desenvolupades a través del cercles i les societats obreres i pageses, els ateneus populars, els sindicats i el moviment cooperatiu, i fem nostres els seus principis de republicanisme i federalisme així com els seus combats per la llibertat, la democràcia, la igualtat i els drets de ciutadania.

La nostra acció es realitza a Catalunya, una nació amb un territori, una llengua, una cultura i una història pròpies que configuren una comunitat nacional, de la qual formen part tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb independència del seu origen i la seva llengua materna. Continuadors del moviment socialista i del catalanisme progressista, els homes i les dones socialistes de Catalunya, des de la nostra vocació internacionalista i solidària amb tots els pobles del món, afirmem que la lluita pel socialisme i per la llibertat nacional de Catalunya són objectius inseparable del nostre projecte.

Som socialistes perquè volem construir una societat basada en la realització plena i efectiva dels valors de llibertat, igualtat, fraternitat, justícia social, solidaritat i pau. Aquests valors són per a nosaltres indestriables, conformen la nostra ètica personal i la nostra manera d’entendre el món, guien la nostra acció i es contraposen als privilegis, les desigualtats i l’individualisme insolidari. No ens sotmetem a una societat regida només per criteris marcats on els drets siguin considerats mercaderies. La força de l’economia de lliure mercat ha de ser compensada per regles que garanteixin les llibertats, la preservació dels interessos col·lectius, la prevalença de la justícia i la solidaritat, l’esforç permanent per eradicar la fam, la pobresa, l’exclusió social i la guerra, per reduir les desigualtats socials i els desequilibris territorials, per assegurar el progrés econòmic, la sostenibilitat i el respecte a la democràcia i els drets humans en tots els països del món.

Estem convençuts que un món millor és possible. Un món en què les persones gaudeixin dels mateixos drets i d’una igualtat real d’oportunitats. Un món en què res no sigui jutjat pel seu preu, sinó pel seu valor, i una societat en la qual cada persona tingui cobertes les seves necessitats i aporti segons les seves possibilitats.

Som socialistes perquè perseguim tant la plenitud individual com el progrés col·lectiu de la societat, amb la vocació d’eixamplar i aprofundir les conquestes de l’Estat del Benestar. Una societat en què el progrés científic i tècnic i el desenvolupament econòmic siguin instruments per al desenvolupament social, cultural i individual. Una societat en què ningú no se senti discriminat o marginat per raons d’origen social o ètnic, sexe, estat físic o mental, orientació sexual, religió o idees polítiques. Una societat basada en la cultura de l’esforç i del treball que practiqui la solidaritat intergeneracional. Una societat laica, lliure de dogmatismes, respectuosa de les creences religioses de cadascú, i de la llibertat de no tenir-ne. Una societat activa, crítica i participativa, compromesa amb un teixit associatiu actiu i solidari.

Som catalanistes perquè volem la llibertat i l’autogovern de Catalunya per construir una societat oberta, avançada, inclusiva, capaç d’unir en un mateix projecte a persones de procedència diversa. Afirmem la nostra realitat nacional, cultural i lingüística, plural i dinàmica, que ratifica el seu compromís quotidià amb la llengua i la cultura catalanes. Un compromís plenament compatible amb el respecte a la llengua castellana que forma part també del nostre patrimoni cultural.

Som federalistes perquè volem promoure un projecte compartit entre els pobles d’Espanya a partir del respecte a la realitat plurinacional, pluricultural i plurilingüística de l’Estat.

Som municipalistes perquè el nostre projecte, que és radicalment democràtic, promou l’aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat en favor d’uns poders locals forts i eficaços en la defensa del progrés, la qualitat de vida i els interessos de les seves poblacions.

Som europeistes perquè perseguim la construcció d’una Europa unida políticament que impulsi un model social que ofereixi oportunitats i cohesió en el món de la globalització. Una Europa que sigui un factor de pau i desenvolupament en el món i que impulsi mecanismes de governança i regulació mundials capaços de limitar els estralls d’un capitalisme desregulat que genera desigualtats creixents i malbarata els recursos del planeta.

El projecte dels i de les socialistes de Catalunya, de vocació majoritària, es caracteritza per la voluntat de governar el nostre país amb eficàcia i rigor per tal d’assolir una Catalunya més lliure, més pròspera, i més justa. Un projecte amb la voluntat de convertir-se en el marc central de referència del catalanisme. Un projecte que afirma que Catalunya ha de poder exercir plenament el seu autogovern en el març d’un Estat federal i d’una Europa unida.

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1.- Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2.- Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3.- Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el març d’una Espanya i d’una Europa federals.

4.- Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5.- Som feministes i ens comprometrem a què ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l’oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6.- Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7.- Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8.- Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacifica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9.- Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el març d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10.- Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

AQUESTS SÓN ELS COMPROMISOS QUE ASSUMIM LES DONES I ELS HOMES SOCIALISTES EN EL SEGLE XXI.

CARTA ALFREDO PÉREZ RUBALCABA

2011-07-15T07:43:00.000-07:00

R U B A L C A B A : escuchar, hacer, explicar

9 de julio de 2011.

Querida compañera, querido compañero.

En el momento de iniciar el camino como candidato de nuestro partido en las próximas elecciones generales, me dirijo a ti, como a todos los militantes socialistas, para agradecer de corazón la confianza que habéis puesto en mí.

Quiero que sepas que es un honor inmenso y una enorme responsabilidad representar antes los ciudadanos al Partido Socialista, para continuar la labor de los gobiernos de José Luis Rodríguez Zapatero y de Felipe González. He trabajado con ellos muchos años, y sé muy bien hasta qué punto han necesitado el respaldo y el cariño de todos los socialistas, especialmente en las situaciones más difíciles. Un respaldo que siempre han tenido.

Estoy dispuesto a poner en esta campaña todo lo que tengo: toda mi capacidad, mi experiencia y mi entusiasmo, sin ninguna clase de reserva. Pero sé muy bien que yo solo no podré alcanzar el objetivo: necesito a mis compañeras y compañeros.

No está escrito ni decidido el futuro de España en los próximos años. La crisis no han golpeado duramente, y sus efectos serán profundos. Pero no vamos a aceptar que el resultado de esta crisis sea una sociedad más injusta, más insolidaria y excluyente.

Los socialistas siempre hemos impulsado las grandes transformaciones que han mejorado la vida de los españoles: primero, el cambio democrático; después, las reformas sociales; y ahora tenemos que promover el tránsito hacia una nueva economía, más productiva, más sana y equilibrada, más capaz de crear empleo y también de garantizar la igualdad de derechos y oportunidades.

Para ello, en las próximas elecciones tenemos que lograr la confianza y el voto mayoritario de los ciudadanos. Hemos ganado muchas veces y vamos a demostrar que, a pesar de las dificultades, podemos volver a hacerlo.

Creo tener una idea clara de lo que España necesita. Lo que hay que mantener y lo que hay que cambiar. Creo tener la capacidad para hacerlo. Y eso es lo que voy a transmitir a los ciudadanos en los próximos meses.

Pero, hoy más que nunca, ésta no debe ser sólo la campaña de un candidato, sino la de todos los socialistas. Por eso quiero contar con tu contribución activa; con tus opiniones, tus sugerencias y propuestas. Para ello, para que me lleguen tus ideas, vamos a establecer canales de comunicación directos.

Nuestro objetivo común es ver en España un nuevo gobierno socialista en los próximos cuatro años. Me pongo a la tarea convencido de que contaré con tu apoyo, que agradezco de antemano, y aprovecho ocasión para desear lo mejor para ti y para los tuyos.

Un fuerte abrazo, Alfredo Pérez Rubalcaba. rubalcaba@psoe.es

CERVELLS

2011-06-17T00:39:00.000-07:00

BADALONA AL CEL

2011-05-25T05:42:00.001-07:00

2011-05-20T04:07:00.000-07:00

“SÓC OPTIMISTA I PENSO QUE MILLORAREM RESULTATS EN AQUESTES ELECCIONS”

El 8 d’abril de 2008, Jordi Serra rebia la vara d’alcalde al Saló de Plens de l’Ajuntament. Passats tres anys des de llavors, es presenta ara per primera vegada com alcaldable del PSC, esperant que la ciutadania li doni la seva confiança per revalidar l’alcaldia. Afirma haver après moltes coses com a màxim representant de la ciutat i té ganes de continuar aprenent com a alcalde a la propera legislatura. Primer, però, serà necessari que guanyi les eleccions de diumenge. Deixant de costat enquestes i comentaris de tot tipus. Serra és un home optimista i creu que la gent el continuarà recolzant. La feina fet durant l’anterior legislatura és el seu millor aval.

- ¿Quina imatge vol donar a la ciutadania en les seves primeres eleccions com a alcaldable?
- Són les meves primeres eleccions enfront de persones, com Xavier Garcia Albiol, que porta 20 anys presentant-se. Són una novetat per a mi, i per tant les afronto amb molta il.lusió. Em presento com una persona que ha fet feina per la seva ciutat, una feina que, per altra part, ha aconseguit millorar Badalona, cosa que ningú pot negar.

- Per això el veiem arremangat en les fotos que estan il·lustrant la seva campanya electoral...
- Exacte. Aquesta és la idea que volem transmetre, la d’un alcalde que treballa. Enfront d’altres opcions, que pensen que gastar sola de sabata és fer d’alcalde, nosaltres diem que fer d’alcalde és treballar també al despatx, on s’ha d’estar perquè les coses avancin.

- Diumenge es presenten unes eleccions realment obertes. Li preocupen els seus rivals més directes?
- El que em preocupa realment és que Badalona passés la vergonya de ser l´única ciutat de Catalunya on guanyés el PP. La ciutat no és mereix passar per aquest tràngol. Modestament, penso que ho hem fet prou bé des de l’Ajuntament com perquè la gent no ens doni el seu recolzament i es decideixi a votar el PP. Un vot als populars, entenc jo, seria un vot de càstig per una feina mal feta. Penso que no és el nostre cas ni ens ho mereixeríem.

- Tot i així, en les eleccions del 2007 el seu partit va perdre 3 regidors i quasi 14.000 vots. La tendència pot varia diumenge?
- Esperem que sí. Crec que recuperarem una bona part d’aquests vots i alguns regidors. Sóc optimista. Penso que anirem cap amunt. Treballem per millorar resultats.

- ¿Què en pensa de la llista electoral que han elaborat?
- La llista està molt bé. En els nou primers llocs, hi ha quatre cares noves i, a més un candidat nou. Ens hem renovat molt, el que desmunta la teoria dels que parlen que portem molts anys governant els mateixos. És injust que ho diguin, perquè nosaltres som els que realment hem canviat. El que porta 20 anys presentant-se a alcalde, ha fet la mateixa llista pràcticament que fa quatre anys. I els altres partits també presenten pràcticament els mateixos. És cert que el PSC porta 28 anys governant Badalona, però hem compartit govern amb partits com ICV-EUiA, EREC i CiU. Els pactes són bons i és interessant que hagi una força majoritària capaç d’entendre’s amb les altres forces.

- La seva campanya electoral s’ha basat, sobretot, en la feina feta durant la darrera legislatura. ¿El ciutadà vota més en funció d’allò que el candidat ha fet o en allò que el candidat promet fer?
- No li sabria dir exactament, però una campanya política no ha de ser una campanya comercial d’ofertes i descomptes, que és allò que fa el PP. Cada vegada està més fora de to un programa electoral que sembli un catàleg del Bazar El Regalo, amb descomptes i regals inclosos. Nosaltres tenim un programa basat en el que s’ha fet i un altre de futur, que hem anomenat Pla Badalona Visió 2020, a deu anys vista. Portar el metro a Lloreda i Montigalà, com pretenem, no es pot fer en quatre anys ni tampoc acabar el pla d’escoles que teníem acordat amb l’anterior govern de la Generalitat. Tampoc es pot fer en poc temps que s’instal·li la Fundació Carreras al voltant de Can Ruti, ni que Coll i Pujol sigui un eix comercial que uneixi El Corte Inglés amb l’Illa Central amb un nou pàrquing i un nou edifici. Tenim moltes propostes que no es basen tant en un catàleg d’ofertes i rebaixes sinó sobre la credibilitat de la feina feta.

- El Pla que vostè ha anomenat es basa en deu actuacions, entre elles també reivindicacions històriques com els laterals de l’autopista. Però a la propera legislatura tot apunta a què es podrà portar a terme molta menys obra nova.
- En aquesta legislatura s’ha fet molta obra nova i per tant a la propera serà menys necessari fer tant obra nova. S’haurà de fer més el que jo anomeno microurbanisme. Si continuem governant, ens dedicarem més al manteniment i al petit urbanisme, quelcom menys vistós però també important. Està clar que tindrem menys pressupost, però podrem fer moltes coses perquè seran més barates de fer. La crisi no treu que puguin també tenir cabuda els grans projectes que hem posat en el Pla Badalona Visió 2020, com els laterals de l’autopista o el camp de futbol municipal.

- Ha manifestat que la prioritat política de la seva formació és crear ocupació. N’hi ha d’altres?
- Aquesta és la prioritat. Hem d’aconseguir que Badalona sigui una ciutat on s’hi pugui viure, treballar i estar-hi a gust, on hagi oci, cultura i comoditat, a més de treball. Quanta més ocupació puguem crear, millor. I això s’ha d’aconseguir amb formació cap a la gent jove, que fem a través de l’IMPO; validant projecte d’empresa, on l’any passat vàrem validar 158 empreses noves, i potenciant els polígons existents de Les Guixeres i Can Ribó amb la vinguda de noves empreses, cosa que es podria aconseguir amb noves infraestructures com el túnel de la B-500, que esperem que la Generalitat acabi fent.

- Hi ha enquestes que assenyalen que el PSC i el PP podrien obtenir els mateixos regidors. Li preocupa?
- No. Més enllà dels resultats, l’enquesta que vostè cita també afirmava que el 75% de les persones enquestades aprovaven la gestió del govern, algunes amb notable alt i excel·lent. Les enquestes el que marquen són tendències de vot. Ja veurem si la tendència de vot cap al PSC segueix a l’alça i podem guanyar.

- ¿Com va anar el cara a cara que va protagonitzar la passada setmana amb Xavier Garcia Albiol al Museu, organitzat per la Cadena Ser?
- Va ser un debat estrany i tens, que només va durar mitja hora i que durant els primers 10 minuts va haver de ser interromput pels crits de persones que el rival va portar a la sala, per insultar-me, situació que finalment el moderador va haver de tallar. El més important és que va quedar palès que el senyor Garcia Albiol no té cap idea. Jo li vaig dir que és un polític sense ànima i un producte de laboratori. Quan el senyor Albiol es treu l’esparadrap que porta a la boca en els seus anuncis electorals, la paraula cultura, progrés i educació mai surt de la seva boca. Només sap parlar de gitanos romanesos. I Badalona és molt més. És un projecte de futur amb ambició. El problema de l’incivisme acabarà desapareixent i en canvi quedarà tota l’obra que hem fet.

- ¿Creu que el missatge del PP ha calat en els ciutadans?
- Porten sis anys repetint el mateix. Dient coses com que Badalona és una ciutat insegura, cosa que perjudica a la pròpia ciutat de cara a fora, perquè no és justa ni certa. Els índexs de delinqüència, segons els Mossos, és igual a Badalona que a les altres ciutats del voltant. Qualsevol ciutadà ho pot consultar a la web dels Mossos. El senyor Albiol juga a crear un clima d’inseguretat que no es correspon amb la realitat. Fa campanyes sobre falsedats amb uns missatges sempre en castellà, amb algun en català per poder-lo ensenyar si algú li retreu.

- ¿ Per quines raons seria necessari que vostè continués sent l’alcalde?
- Tenim molts projectes iniciats. Si la gent pensa que Badalona ha millorat, li demano un vot de confiança perquè la ciutat continuï millorant quatre anys més.

- ¿S’ha entès bé amb els socis de govern durant aquests anys?
- Sí. Ha estat un govern lleial, per tant ens hem entès bé, tret d’alguns temes puntuals. Allò important és que hem sabut fer equip en els moments que ha calgut i que el govern no ha grinyolat i ha fet molta feina, amb honestedat i noblesa.

- ¿Vostè tornaria a reeditar un pacte PSC-CiU-ERC?
- S’ha de veure. Els governs sempre són fruits de les eleccions i els ciutadans amb els seus vots marquen qui volen que governi. A partir de dilluns, dia 23, començarem a pensar com es governa i amb qui es governa.

- De cara a la propera legislatura, què cal canviar de Badalona?
- Han hagut errors però cal continuar amb l’impuls transformador que hem tingut.

- ¿Quin creu que serà el partit més votat diumenge?
- Crec que el PSC.

- Si torna a ser alcalde, què és el primer que farà?
- Començar a parlar amb tots els consellers de la Generalitat per tirar endavant temes d’educació, de sanitat, assistència social, cultura... Tots els temes que estan aparaulats, que van quedar aturats i que s’ha de tornar a reprendre. Per això és important que hagi una continuïtat en la feina.

QUÈ PROPOSEM?
- ECONOMIA: Crear ocupació i ajudar a que arribin i es creïn noves empreses. Volem impulsar la formació, reactivar la indústria i reforçar la marca Badalona per encapçalar la sortida de la crisi. Amb projectes com la B-500 per millorar els polígons industrials i amb la masia de Can Bofí Vell per a emprenedors i noves tecnologies, entre d’altres.

- SEGURETAT: La ciutat és més segura perquè hem invertit en carrers i places de qualitat, més neteja i més enllumenat, entre d’altres. I disposem de 54 nous guàrdies urbans. Estem per sota de la mitjana de delictes de les ciutats de tot Catalunya. Reforçarem la Guàrdia Urbana de districte amb dos agents com a mínim per districte ampliables.

- CULTURA: Construirem noves biblioteques a Canyadó i a Bufalà. Posarem en funcionament el Gran Centre Cívic El Carme, treballarem per adequar el de Can Canyadó com a espai de cultura tradicional catalana i farem la Setmana de Cultura al Carrer.

- MEDI AMBIENT: Aprofundirem en el Pla Director de la Serralada per fer possible un gran parc comarcal per als ciutadans. Obrirem més Badalona al mar a la platja de la Mora.

- EDUCACIÓ: Demanarem a la Generalitat el compliment del conveni per fer possibles nou instituts escola i cinc centres escolars i impulsarem noves escoles bressol a Montigalà, Canyadó i Llefià-La Salut i una segona escola d’idiomes.

J.A. Giménez Martín
Badalona 2000

Badalona, 20 de maig de 2011

PASSIÓ PER BADALONA

2011-05-06T02:47:00.000-07:00

ACTE DONES PSC

2011-04-29T05:35:00.000-07:00

L'ALCALDE JORDI SERRA

2011-04-20T00:35:00.000-07:00

El socialista Jordi Serra sustituyó a Maite Arqué hace tres años al frente de la alcaldía de Badalona y ahora tiene como principal rival a Xavier García Albiol, empeñado en vincular inmigración y delincuencia como principal arma electoral.

Pregunta. ¿Parece que el discurso del PP les puede hacer mucho daño el 22 de mayo?

Respuesta. Badalona es mucho más que un laboratorio en el que hay un partido que se dedica a experimentar vinculando inmigración y delincuencia. Durante siete años, están repitiendo cosas que son mentira. Se están utilizando los mismos mensajes que emplea Plataforma per Catalunya en Vic y se están amplificando los problemas que afectan a otras muchas ciudades y que se están reconduciendo.

P. ¿Cómo?

R. En Badalona hay 4.100 becas de comedor y todo el mundo que la ha pedido y cumple los requisitos económicos la tiene. Llevan tiempo repitiendo las mismas mentiras sobre datos falsos y eso no pasa ni en L'Hospitalet, ni en Santa Coloma de Gramenet. No van al barrio del Raval, donde el índice de inmigración es el doble que el de Badalona. Aquí tenemos el 14,8% de inmigración, mientras que el barrio de Gràcia, por ejemplo, tienen el 19%.

P. Pero alguna cosa no habrán hecho bien desde el Ayuntamiento si García Albiol enarbola esa bandera como único discurso.

R. Yo no digo que todo lo hayamos hecho bien, pero esa bandera está muy amplificada por el PP a base de crear el odio en la calle. Se está fidelizando un espacio electoral a base de estigmatizar la ciudad de la que se quiere ser alcalde. El PP de Madrid también podría llevar una eurodiputada francesa a buscar campamentos rumanos en su Cañada Real. Vienen a Badalona y no los encuentran porque no existen.

P. Parece que ese debate marque toda la agenda local.

R. Lo que marca la agenda local es lo que se está haciendo desde el Ayuntamiento. La Badalona real es la de los yacimientos romanos, la que hace el paseo marítimo, la que instala la Fundación Carreras al lado de Can Ruti, la que tiene tres teatros, aunque no salga en los diarios. Proyectos que hace tres años ni existían.

P. ¿Qué le perjudica más, ser alcaldable por primera vez o ser del PSC, por el momento que vive el partido?

R. Las dos cosas sumadas me benefician bastante. Yo no vendo humo, sino una transformación de la ciudad que se puede ver. Yo me presento por primera vez a la alcaldía, pero para García Albiol es la sexta.

P. ¿Repetirá pacto de gobierno con CiU y ERC o teme una pinza CiU-PP para desbancarle de la alcaldía?

R. Si ganamos no, hay pinza posible. Somos la mejor garantía para que haya un gobierno que trabaje por la ciudad y no dé pábulo a las vanidades personales. CiU ha sido un socio leal en el Ayuntamiento y siempre me he sentido apoyado, pero repetir el pacto dependerá de los resultados.

Acte Públic Carpa de Titus Jordi Serra

2011-04-19T10:38:00.000-07:00

PRESENTACIÓ CANDIDAT JORDI SERRA

2011-04-11T05:08:00.000-07:00

BADALONA INSPIRA - 2

2011-04-05T02:07:00.000-07:00

BADALONA INSPIRA -1

2011-04-05T02:05:00.000-07:00

BADALONA DIVERSA

2011-03-31T05:31:00.000-07:00

2011-03-28T09:45:00.000-07:00

Diversitat cultural març 2011

View more presentations from Mari Carmen.

TORRE MENA - BADALONA

2011-03-23T05:56:00.001-07:00

VIU BADALONA:

El dissabte 26 de març, Jornada de portes obertes a les noves instal•lacions del Centre Cívic Torre Mena. Reforma integral que amplia l’espai públic i crea un nou casal per a les persones grans.

Badalona, 23 de març de 2011

BADALONA SOCIALISTA

2010-12-07T01:36:00.001-08:00

BADALONA AMB MONTILLA

2010-12-07T01:16:00.000-08:00

FESTA DE LA ROSA

2010-12-07T01:15:00.000-08:00

ERNEST LLUCH I MARTIN

2010-11-25T05:59:00.000-08:00

" El socialisme és portar la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitats possibles a les persones que viuen en societat. Per assolir-ho no n'hi ha prou amb polítiques públiques, sinó que també cal que la moral i l'ètica de les persones canviï paral·lelament. Hem de canviar les coses però hem de canviar les persones. Penso que hem de fer nostres els valors del cristianisme primitiu i del cristianisme humanista. Hem d'incorporar els valors de la companyonia dels treballadors a la feina i a la seva organització autònoma. L'ètica del treball i de la feina ben feta ens ha de vertebrar. Col·lectivament hem de maldar per a que els flagells i causes de desigualtat desapareguin: la por a la malaltia sense assistència, la vellesa sense recursos, el no poder estudiar si es tenen condicions i ganes. Volem també que la formació de les persones ens permetin de fruir del lleure d'una manera creativa i enriquidora. Hem de fer això estenent la nostra mirada prop de nosaltres però mirant a tot el planeta que volem conservar i on la immensa majoria visqui en condicions i en una llibertat que és un fi en sí mateixa ".

GARANTIA DE PROGRÉS

2010-11-19T04:31:00.000-08:00

Garantia de Progrés,

Montilla governa Catalunya amb l’aparença modesta d’un home senzill; és mostra tímid i reservat. Aquesta aparença tranquil·la abriga a un home amb forts conviccions. Un home a qui li agrada anar fins el fons de les coses. Un home que lluita amb empenta per la victòria socialista en la propera cita electoral del proper dia 28 de novembre. Un home que ha sabut sustentar la política en el concepte de tolerància. Un home que ha treballat i continuarà treballant per un desenvolupament econòmic sostenible, per la promoció de la cultura, per la conservació de la naturalesa, per la formació de les persones, per la justícia social..., en definitiva, un home notable que com altres companys i companyes dels socialisme català i espanyol continuarà treballant per la democràcia, la llibertat i la màxima igualtat entre les persones.

UN HOME, UN NOM: JOSEP MONTILLA

2010-10-18T05:09:00.000-07:00

Un nom, un home: Josep Montilla

View more presentations from Mari Carmen.

BADALONA

2010-10-05T01:54:00.000-07:00

LA FEINA BEN FETA

2010-10-05T01:04:00.000-07:00

LA IMMIGRACIÓ A BADALONA

2010-09-24T04:30:00.000-07:00

Diuen alguns estudiosos que la història dels tres mosqueters és la història del quart mosqueter, precisament la d’aquell que no apareix al títol de l’obra; doncs bé la història de Badalona, també s’escriu més enllà d’allò que diu aquest títol. Ben és cert que als darrers anys ha augmentat el número de persones que han vingut d’altres països a la ciutat però també s’ha incrementat en altres països de la comunitat Europea. La immigració no és un fenomen nou s’ha anat donat al llarg de la història de la humanitat.
Potser que els primers immigrants arribaren a Badalona per mar i atrets pel seu mirall blau decidissin assentar-se en aquesta noble ciutat. D’aquells anys fins ara han estat moltes les persones que han vingut a Badalona, i entre tots han contribuït, des de qualsevol àmbit, amb el seu treball i esforç a la construcció d’una ciutat amable i acollidora.
A Badalona vivim en convivència i en tranquil·litat, malgrat la imatge denigrant que alguns volen traslladar motivats per l’afany d’interessos electoralistes. Per això, els que estimen la nostra ciutat, ho mateix que el mosqueter, descordem la capa i aixequem l’espasa literària per defensar i lluitar per la bona imatge de la ciutat de Badalona.

UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES

2010-09-24T02:40:00.000-07:00

ELECCIONS AUTONÒMIQUES 2010

2010-09-22T05:42:00.000-07:00

Benvolgut/da company/a,

Avui hem presentat el balanç de l’acció del Govern de la Generalitat de Catalunya 2007-2010. Han estat 4 anys de feina dura i intensa, durant els quals hem treballat amb rigor i tenacitat per acomplir els compromisos adquirits amb els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en el Pla de Govern. Honestament crec que, passat aquest temps, podem dir que hem fet una bona gestió, aconseguint fer realitat més del 90% d’aquest compromisos.

Ara es tracta, doncs, d’explicar-ho per tal de renovar la confiança dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya en les eleccions al Parlament, el proper 28 de novembre. Reteniu i repetiu aquestes xifres: el nostre govern ha construït 2 escoles cada setmana, 1 centre d’assistència primària cada 15 dies i 1 estació de metro cada 3 mesos. El nostre govern ha contractat 5 mestres, 3 mossos i 2 metges cada dia. Més que mai, mai com ara.

Aquest és el canvi real a Catalunya: polítiques dirigides a millorar la qualitat de vida de les persones. Hem reforçat l’Estat del Benestar, hem treballat de forma exigent en el desplegament de l’Estatut, assolint més transferències i dotant de més capacitat financera i d’autogovern a Catalunya i, sobretot, hem plantat cara a la crisi, sent dels primers governs en prendre mesures per pal•liar els seus efectes i per posar les bases per a la recuperació de l’economia catalana.

Podem estar ben orgullosos de la feina feta. Però ara és l’hora d’explicar-nos, de donar a conèixer l’obra del nostre Govern als ciutadans i ciutadanes de Catalunya. I en aquesta tasca demano la teva col•laboració. Per tal que tinguis tota la informació al teu abast, et facilito dos enllaços que crec et seran d’utilitat:

- Compliment del Pla de Govern 2007-2010. Tots els documents amb el balanç del Govern presentat avui. http://www.gencat.cat/especial/compliment_PdG/cat/index.htm

- Construïm Catalunya. Totes les actuacions del Govern de la Generalitat per sectors i territoris. http://www.gencat.cat/construim

- Vídeo Compliment del Pla de Govern 2007-2010http://www.youtube.com/watch?v=Oh2OMxZvX-M

Moltes gràcies per la teva col•laboració.

Compto amb tu!

José Montilla

Primer Secretari del Partit dels Socialistes de Catalunya

LA FOTOGRAFIA D'UN PRESIDENT

2010-09-15T04:33:00.000-07:00

El silenci sempre és productiu, enriqueix el món neuronal i potencia la creativitat. El rellotge camina a poc a poc. Les temperatures continuen elevades. En Marc assegut plàcidament a la cadira llegeix la secció de política. Al passar la pàgina hi veu una fotografia del President de la Generalitat: Josep Montilla. En Marc pensa que aquest home és un home que ha sabut enfrontar reptes i saltar límits, que ha sabut confrontar-se amb els detractors, que ha fet de les paraules fets, i dels fets accions que han beneficiat als que hi vivim en aquesta terra.
Un home amic de silencis productius; de silencis que més que mirar observen; de silencis que saben distingir allò bo d’allò dolent. Un home que des de la seva ideologia socialista ha fet camí i ha contribuït al creixement de Catalunya; un home que ha estat acompanyat d’un ample sentiment de responsabilitat, d’un fort esperit de sacrifici i d’una gran capacitat de treball.
Amb tarannà cordial i humà en Josep Montilla encara que vulgui passar desaparegut regala somriures tímids i transparents que li fan mostrar-se com una persona de ferms conviccions i nobles qualitats. Un home sòlid i resistent que ha sabut i sap que el present i el futur es construeix col·lectivament, que ha sabut i sap estendre la mà al diàleg per la millora social, sanitària, laboral, econòmica, cultural... de Catalunya, que ha treballat i treballa amb rigor pel catalanisme del Segle XXI amb el tema de l’Estatut, que ha sabut i sap que el coneixement és l’eina que permet fer de la política: art i creació. En definitiva un home que sap que la riquesa d’un ésser humà resideix en les reflexions honestes del seu cor.

CATALUNYA

2010-09-14T02:08:00.001-07:00

11 setembre / Diada Nacional de Catalunya

Oneja la senyera
groga i vermella
del meu cor.
Ella és l’abric simbòlic
de la meva identitat catalana.
Catalunya una nació,
de dones i d’homes,
d’endins i d’enfora,
d’arrels solidàries,
de projectes compartits,
de mans esteses,
de forts lligams,
que vivim en terra de llibertat.
Catalunya,
un poble,
una nació.
Catalunya,
la veu d’un sentiment col·lectiu,
defensora del seu passat
conqueridora del seu futur.
Catalunya terra
de justícia i de treball.

Badalona, 9 de setembre de 2010

VIU L'ESTIU A BADALONA

2010-07-29T03:04:00.000-07:00

Manquen només tres dies perquè arribin les vacances. Agost. Un dels mesos més desitjat. Vacances i mar. Dies pel descans i la lectura, per anar a la platja o la muntanya, per visitar monuments o escoltar música, per badar o per ..., per fer turisme nacional, internacional o local.
En cas que optem pel turisme local, a Badalona podrem gaudir de la Rambla i les seves terrasses d’estiu on podrem deixar-nos en dur en converses relaxades, amb la família o els amics; un port on la imaginació s’allunyarà dins d’un vaixell encantat; podrem anar als cinemes del Màgic Badalona per deixar-nos segrestar per una pel·lícula d’aventures, de vampirs o d’amor; submergir-nos als nostres llargs 5 km de platja. Els ciutadans de Badalona tenim el privilegi de delectar-nos amb una platja de 5 esteles on podem carregar-nos d‘energies positives, forces que ens acompanyaran la resta de l’any. També podrem desplaçar-nos a la nostra veïna Barcelona en metre, autobusos o tren; ballar a la Festa Major d’agost (dies 14 i 15); passejar pels parcs de la ciutat, petits tresors verds on saber-nos més petits i ser més conscients que som de pas per aquest món, i així amb l’elecció que cadascun fem gaudir el màxim possible d’aquest regal vacacional. El rellotge d’estiu caminarà ràpidament i sense adonar-nos arribarà el novè mes del calendari gregorià.
Setembre vestit de safir i amb olor a meravella ens allunyarà a poc a poc dels dies de temperatures elevades i sons de mar. I ens introduirà en el marc de les activitats que s’aniran desenvolupant amb motiu de les properes Eleccions Autonòmiques. Així amb l’enyorança encara enganxada a la pell dels dies d’estiu ens trobarem el dia 11 de setembre a la Plaça de La Plana per celebrar La Diada Nacional de Catalunya i el dia 19 de setembre celebrarem la tradicional Festa de la Rosa a Gavà que aquest any incorporarà alegres i festives novetats.
Però bé, de moment, no deixarem que setembre s’aixequi com el protagonista del nostre esdevenir, i ens preparem a rebre amb molta felicitat al tan desitjat mes d’agost.
A tots els meus amics, amigues, coneguts i conegudes us desitjo que passeu unes molt bones vacances d’estiu, que sigueu molt feliços i que al setembre ens trobem tots plegats.
Petons!

Mari Carmen

Badalona, 29 d’agost de 2010

ALIANÇA DE CIVILITZACIONS

2010-06-29T05:38:00.000-07:00

11-XI-05

Intervencions:

Miguel Àngel Moratinos
Aquel que hace la naturaleza debe conocer las reglas de la política... (H.Dunk)

. Adulteració de valors
. Creença en un futur millor. Nous patrons educatius que acceptin la diversitat.
. Elements per difondre la diversitat. Acceptació diversitat.
. Mur àrab – islàmic.
. Dignitat de l’home.
. Aliança Civilitzacions: Aliança que sorgeix de la imaginació, del coneixement i del progrés (iniciativa de llarg abast).
. S’orienta en la confirmació d’un consens internacional

(Fòrum del futur)
. L’educació és la base sobre la que construint les ciutats del futur.
. Món més just, més pacífic, més solidari.

(A Badalona l’educació és la base sobre la que es construeix la ciutat del futur, volem una ciutat més justa, més pacífica, més solidària. Diàleg, formació i educació seran els elements que permetran superar els xocs de confrontació en temes com la immigració....)

Aristòtil - Averroes va fer la traducció d'Aristòtil al món occidental.

. Murs d’incomprensió i odi.
. Iniciativa Hispano-Turka
. Polític, econòmic, cultural (possibilitat que la joventut pugui viatjar): tres fronts.
. Mediterrani: mar que està en mig del món.
. Capacitat d’aliar-se, conforme un va creixent i es va fent major.
. Trobar els elements que uneixen.
. Diàleg, formació i educació són els elements que permeten superar els xocs de confrontació.

Josep Borrell:
. Europa envellida.
. Brussel•les: Mohamed inscrits en el registre civil. Joventut nascuda de la immigració que no està integrada.
. Joves que neixen en un barri sense ànima, amb un paisatge gris.
. Política de veïnatge, mesurar progressos en el temps, política que generi confiança en el ciutadà perquè vagi veient els progressos.
. Educació: element que ens pot ajudar a fixar prioritats a mig i llarg termini. Que el mediterrani ens uneixi i no ens divideixi.

Raimon Obiols:
.Polítiques d’incentius concrets que permetran petits avanços.
.Combat d’idees.
.Internacional Ignasi Salone, lluita final entre comunistes i excomunistes. Combat d’idees entre fonamentalistes d’un i altre signe.
. Entre demòcrates i socialistes debat d’idees. Ens enfrontem als Fonamentalistes.
. Formem part de la resta de partits socialistes. Recuperar la força suficient com per recuperar a un jove aturat del Cairo o a un agitador violent dels carrers de Paris.
. No hi ha res més pràctic que una bona idea.
. Confrontació idees, comunicació, nou cicle del socialisme en el mediterrani.
. Lluita contra l’opressió de l’home per l’home, lluita per un plantejament d’igualtat radical: Socialisme entre els éssers humans.
. La rosa del foc: obrerisme Barcelonès 1899 a 1909

12-XI-05

Intervencions:

Josep Montilla
. Pobles mediterranis interdependents. Consolidar espai comú.
. Desigualtats nord i sud.
. Carta per la pau.
. Facilitar relacions de veïnatge.
. EDUCACIÓ: dimensió cultural. Fundació Alexandria.
. Fomentar integració països ribera sud.
. Expansió cultural democràtica.
. Política socialista nord – sud.

Trinidad Jiménez
Declaració Barcelona 1995:
La primera Conferencia Euromediterrània, celebrada a Barcelona el 27 i 28 de novembre de 1995, va marcar l'inici del Partenariat Euromediterrani (Procés de Barcelona), un ampli marc de relacions polítiques, econòmiques i socials entre els estats membres de la Unió Europea i els països socis de la Mediterrània. El Procés de Barcelona és una singular i ambiciosa iniciativa que va asseure les bases d’una nova relació regional i que representa un canvi decisiu en les relacions euromediterrànies.
En la Declaració de Barcelona aprovada el 1995, els socis euromediterranis estableixen els tres principals objectius del Partenariat.

Preàmbul
Subratllant la importància estratègica de la Mediterrània i animats per la voluntat de donar a les seves futures relacions una nova dimensió, basada en una àmplia cooperació i solidaritat, d’acord amb el caràcter privilegiat dels lligams creats per la proximitat i la història;

- conscients que els nous problemes polítics, econòmics i socials a totes dues riberes del Mediterrani constitueixen un desafiament comú que necessita un enfocament coordinat i global ;

- disposats a crear per a aquest fi, per organitzar les seves relacions, un marc multilateral i durador basat en un esperit de col•laboració que respecti les característiques, els valors i les peculiaritats de cadascun dels participants;

- considerant que aquest marc multilateral constituirà un suport a la consolidació de les relacions bilaterals, que és important protegir sense deixar de ressaltar-ne l’especificitat;

- subratllant que aquesta iniciativa Euromediterrània no pretén substituir les altres accions i iniciatives empreses a favor de la pau, de l’estabilitat i del desenvolupament de la regió, sinó que contribuirà a afavorir-ne l’èxit. Els participants donen suport a la celebració d'un acord de pau just, global i durador a l'Orient Mitjà, basat en les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i en els principis esmentats a la carta d’invitació a la Conferència de Madrid sobre la Pau a l'Orient Mitjà, inclòs el principi de “terra a canvi de pau”, amb tot el que això implica;

- convençuts que per assolir l’objectiu general de fer de la conca mediterrània un àmbit de diàleg, intercanvi i cooperació que garanteixi la pau, l’estabilitat i la prosperitat, cal consolidar la democràcia i el respecte dels drets humans, aconseguir un desenvolupament econòmic i social sostenible i equilibrat, lluitar contra la pobresa i fomentar una major comprensió entre les diferents cultures, tots ells elements essencials de la col•laboració,

- convenen d’establir entre els participants una col•laboració global –la col•laboració euromediterrània– per mitjà d'un diàleg polític regular i més intens, el desenvolupament de la cooperació econòmica i financera i una major consideració de la dimensió social, cultural i humana, tres eixos que representen els tres capítols de la col•laboració euromediterrània.
. Conca mediterrani: fer un àmbit de diàleg, pau i prosperitat. Concepte veïnatge.
. Reafirmar al més alt nivell els principis de la declaració de Barcelona 27 i 28 de novembre: acerb real, potencial compost per les promeses de l’any 95 que encara no s’hagin realitzat. Reforçar tot allò que s’ha avançat i afegir nous elements
. Partenariat.
. Pactar, negociar. Final política comú i pactada: política del Partenariat.
. Pau, estabilitat, seguretat i progrés.
. Han sorgit nous reptes, nous problemes.
. Donar un impuls al discurs polític que inclogui la resolució de conflictes.
. Passar de la retòrica a l’eficàcia.
. Crear sinèrgia. Millorar la nostra capacitat de comunicació, entre les generacions futures.
. Projecte progressista sòlid entre tots els països del mediterrani.
. Reforçar cooperació en contra del terrorisme, entre els diferents països, codi de conducta Euromed.- El Código de Conducta sobre Terrorismo contempla un total de 21 compromisos:

Els països que formen l’àrea Euromediterrània han aprovat avui un codi de Conductes sobre Terrorisme en el que es contemplen un total de 21 mesures i compromisos per a respondre a aquest desafiament global. A continuació es detallen els punts del document:

--Aplicar a la seva totalitat les resolucions de les Nacions Unides en les que s’abordi el tema del terrorisme, reiterant el respecte de la Carta de les Nacions Unides, el Dret internacional i el Dret internacional Humanitari.

-- Esforçar-se per assolir la ratificació i aplicació de les 13 convencions de Nacions Unides sobre el terrorisme.

--Donar la benvinguda al treball a desenvolupar per l’estratègia de la Secretaria General de la ONU en la lluita contra el terrorisme internacional i cooperar amb les agències antiterroristes de Nacions Unides.

-- Animar la plena posta en marxa dels estàndards establerts en el pla d’acció financer.

-- Intercanviar informació, entre aquells (països) que ho desitgen, sobre els terroristes i les seves xarxes de suport d’acord amb les lleis internacionals i nacionals.

--Treballar bilateralment i sobre la base de la legislació nacional per a desenvolupar la nostra cooperació efectiva i operacional per a desmantellar les xarxes i portar davant la justícia a aquells individus que hi siguin implicats en actes terroristes.

--Rebutjar l’asil als terroristes i denegar-les una seguretat sobre la base del dret internacional.

--Compartir experiències i els millors mètodes en la lluita contra el terrorisme sobre una base voluntària, incloent una assistència tècnica.

--Assegurar el respecte dels Drets Humans en la lluita contra el terrorisme en línea amb el Dret Internacional.

--Considerar la conveniència d’una Conferència d’alt nivell sota els auspicis de Nacions Unides per a formular una resposta internacional al terrorisme en tots els seus aspectes i manifestacions, que servirà de base per a una convenció internacional sobre terrorisme.

--Condemnar del terrorisme en totes les seves manifestacions sense distincions.

--Rebutjar qualsevol intent d’associar terrorisme a una nació, cultura o religió.

--Prohibir i prevenir la incitació d’actes terroristes a través de l’adopció de mesures apropiades i en línia amb el dret internacional i la legislació nacional de cada país.

--Aplicar els compromisos que hem acordat de seguritat i desenvolupament per al pla d’acció 2010.

--Treballar junts per a concloure la Convenció Internacional de Terrorisme, incloent una definició legal sobre actes terroristes, abans del final de l’edició número 60 de la Assemblea General de Nacions Unides.

--Animar a la moderació, tolerància, diàleg i comprensió mútua entre les nostres societats.

--Coordinar el nostre treball per a identificar els factors que contribueixen a l’amenaça del terrorisme i compartir experiències i consells sobre com abordar-les.

--Ampliar els nostres mecanismes nacionals i col•lectius per a enfrontar-nos a les seqüeles de les accions terroristes.

--Compartir treballs sobre com atendre les conseqüències dels atacs terroristes i obrir contactes de la forma adequada.

--Considerar la invitació a tercer a participar o observar exercicis comuns de emergència.

--Ajudar a les víctimes del terrorisme i oferir assistència a les autoritats competents per a enfrontar-se amb les conseqüències d’un atac a gran escala.

Pasqual Maragall
1.- Mediterrània una de les grans prioritats d'Europa. 2005 any recordat com el procés de rellançament inicial fa 10 anys.
2.- Palestina, Sàhara Occidental conflictes, efectes negatius de la globalització, creixement diferències nord i sud pobles mediterrània.
. Partenariat.
. Riscos mundialització. Creació nova comunitat, creació interdependència. Estendre aquest model europeu a països que ara no podem ser membres.
. Valoració diversitat mediterrània.
3.- Nova oportunitat. Cimera Euromediterrània. 27 i 28 novembre.
25 estats europeus. 10 països mediterranis no inclosos en la unitat europea. Partenariat: procés d’implicació de la ciutadania.
4.- Partenariat (facilitat) procés compartit entre la banda europea i les veus àrabs (Averroes). Països àrabs: objectiu, creixement floració d'un procés de creixement personal.
5.- El nostre objectiu és la solidaritat amb tots els països de la regió, progrés de la democràcia i dels drets humans.
Com diu Maragall no és temps de respostes sinó d’accions.

POR QUÉ SUBE EL IVA

2010-06-16T08:55:00.000-07:00

18% iva

View more presentations from maricarmenloz.

DRETS I DEURES A L'ATENCIÓ SANITÀRIA

2010-06-14T04:44:00.000-07:00

Drets i Deures atenció sanitària

View more presentations from maricarmenloz.

SEGUEIXO CREIENT

2010-04-20T01:30:00.000-07:00

2010-03-19T06:49:00.000-07:00

Millorem El Planeta

View more presentations from maricarmenloz.

EL MURO

2010-03-19T04:36:00.000-07:00

DECLARACIÓ DE PRINCIPIS DEL PSC

2010-03-04T04:36:00.001-08:00

Els homes i les dones socialistes de Catalunya proclamem els compromisos que ens identifiquen i que volem compartir amb tots aquells i aquelles que vulguin construir una societat millor:

1. Som demòcrates i posem les persones, la seva llibertat, la seva dignitat, els seus drets, la seva plena capacitat de controlar la pròpia vida i de desenvolupar el seu potencial, en el centre de les nostres propostes i les nostres polítiques. Defensem l’Estat de dret, el principi de legalitat, el principi de responsabilitat i el compromís cívic i polític.

2. Som progressistes i d’esquerres, gent compromesa amb el món del treball, i volem promoure una política de reformes per assolir una societat de benestar, inclusiva i cohesionada, la defensa de l’espai públic, la justícia social, la igualtat i el bé comú.

3. Som catalanistes i volem afirmar una Catalunya capaç de forjar el seu futur des de cada municipi i cada territori, en el marc d’una Espanya i d’una Europa federals.

4. Som europeistes i volem impulsar la construcció de la Unió Europea, oberts al Mediterrani i al diàleg de cultures i civilitzacions, amb una visió global i mundial dels problemes i de les solucions, conscients de la transcendència dels reptes que suposen el canvi climàtic, les migracions i el terrorisme internacional.

5. Som feministes i ens comprometem a que ambdós gèneres comparteixin, a parts iguals, la feina i l'oci, les responsabilitats familiars, polítiques i cíviques, el compromís i la recompensa. Volem fer de la igualtat i de la llibertat de totes les opcions personals una conquesta permanent.

6. Som ecologistes i volem protegir el nostre entorn comú mitjançant polítiques de desenvolupament sostenible que assegurin el progrés econòmic i el benestar per a tothom. Estimem la terra, el paisatge, el nostre patrimoni i els recursos naturals.

7. Som gent solidària i volem combatre la fam, la pobresa, l’explotació, l’analfabetisme i la malaltia a tot el món. Fem de la fraternitat un principi que inspira la nostra acció.

8. Som gent de pau i volem promoure la seguretat, el control dels armaments i la resolució pacífica dels conflictes com a esperança d’una vida millor per a la humanitat i per a les generacions futures.

9. Som gent emprenedora i volem impulsar la iniciativa personal, la llibertat d’empresa i la innovació en el marc d’una economia de mercat responsable socialment, que faci del treball un dret i una oportunitat per a l’emancipació de les persones.

10. Som gent apassionada per la cultura i apostem per la creativitat, les noves tecnologies de la informació, la societat del coneixement i de la comunicació, i per una educació pública de qualitat per a tothom.

Aquests són els compromisos que assumim les dones i els homes socialistes en el segle XXI.

JOAQUIM JOU FONOLLÀ

2010-03-04T01:21:00.000-08:00

Joaquim Jou i Fonollà, “Roque”

Neix a Badalona el 13 de febrer de 1917, en el si d’una família obrera. Molt jove encara, comença a treballar com a aprenent d’un forn, però troba una feina que el satisfà més i que marcarà la seva vida laboral: les arts gràfiques. Jou es dedica professionalment a la publicitat tota la vida.

El 1933 comença a militar en la lluita obrera i sindical, associant-se al Centre Cultural Social de Badalona i contribuint a l’organització de les Joventuts Llibertàries. L’any 1934, amb 17 anys, participa en un atac d’insurrecció llibertària i és represaliat. Arran de la seva participació en els “fets d’octubre” de 1934, és detingut i empresonat. L’any 1936, entra en combat en una columna de milícies antifeixistes que es dirigia el front d’Aragó. Durant els tres anys de la Guerra Civil resta en el front.

Acabada la guerra el tanquen en un camp de concentració a Alacant. Aconsegueix fugir amb documentació falsa i se’n va a França el 1940. Un cop allí, és internat en el camp del Barcarès (Catalunya Nord) i desprès en el de Bran, on participa en un motí contra la gendarmeria francesa. El 1941 torna a Catalunya amb un passaport portuguès. Descobert, és detingut i encarcerat durant tres anys. Posteriorment, l’any 1948 torna a la presó.

Durant la següent dècada experimenta una profunda evolució en el seu pensament polític: deixa l’anarquisme militant i adopta el socialisme democràtic. A principis dels anys seixanta s’afilia a la Federació Catalana del PSOE i a la UGT. Comença aleshores una gran activitat per aconseguir la reestructuració de les dues organitzacions.

Com activista que és en defensa dels drets humans, el 1965 es fa soci de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, on entra en contacte amb altres militants demòcrates d’altres formacions polítiques que també lluiten per la caiguda de la dictadura franquista.

L’any 1970 resulta elegit membre de la Comissió Executiva Confederal del PSOE i, el 1973, de la de la UGT, alhora que forma part dels secretariats executius de la FSC-PSOE i de la UGT de Catalunya. Durant aquest període és detingut de nou dues vegades consecutives i passa a disposició del Tribunal d’Ordre Públic (TOP).

Durant el temps de la transició desenvolupa una gran activitat i participa activament en el que ell anomenava “procés de reconciliació nacional”.

Joaquim Jou exerceix un important paper en el procés d’unitat socialista el juliol de 1978. El 1980 és elegit diputat en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la recuperació la democràcia. Publica aleshores un article inspirat en el fet històric de la restauració del govern de la Generalitat on destaca dues idees, essencials per a ell: la presència del president Josep Tarradellas en la Generalitat Provisional, atorgant legitimitat històrica a les noves institucions catalanes i vinculant-les, així, a la Generalitat Republicana, i que Catalunya estava per sobre d’antagonismes, odis i discrepàncies interessades.

Fins a la seva mort, el 26 de febrer de 1997, (va ser enterrat al cementiri de Collserola a la fosa comú) continua fent política activa tant a la UGT com al Partit Socialista. El Parlament de Catalunya li ret homenatge el maig del mateix any, tot guardant un minut de silenci.

Al costat d’aquesta intensa pràctica política i sindical, trobem el Joaquim Jou pensador. Les seves idees estan publicades en més de 200 articles en diferents rotatius, la majoria dels quals escrits entre el 1976 i el 1984. De la seva lectura en podem destacar la preocupació social per augmentar el nivell material i cultural dels treballadors, la concepció federalista de l’organització territorial espanyola i la defensa de la convivència com a bé suprem de tota col·lectivitat. Jou aspira a un món sense fronteres i defensa que no pot existir una democràcia real sense igualtat i sense solidaritat.

2a. CONVENCIÓ TREBALLADORS I TREBALLADORES PSC

2010-01-13T05:41:00.000-08:00

El passat dissabte, divendres dia 8 de gener de 2010, vaig agafar el metro de Pep Ventura en Badalona, a les vuit del matí en direcció a Sant Estació. Anava a la segona convenció de treballadors i treballadores que havia organitzat el PSC pel seu personal administratiu, tècnics, personal parlamentari... Un dia d’hivern amb temperatures molt baixes. En arribar al carrer Nicaragua, un autocar ens esperava per portar-nos fins el Centre Esplai, situat a la localitat del Prat de Llobregat. Aquest centre és un equipament de 10.000 m2 construït per “L’Esplai”, que integra un conjunt de serveis adreçats al món educatiu, associatiu i del benestar social: escola de natura; centre de formació, jornades i convencions; centre d’esport i salut; serveis de restauració; allotjament. Un edifici d’arquitectura ecològic, sostenible i accessible. Un edifici pels nous temps.

La jornada va començar sobre les deu del matí, més o menys, al saló d’actes del centre L’Esplai, on la companya Montse Pico va informar-nos del desenvolupament de la jornada, a prop la companya Pepa amb la mirada posada en l’objectiu de la càmera fotogràfica, cercava el millor angle per tal de recollir alguns fragments de realitat més enllà de les paraules.

El primer ponent que va intervenir a la jornada va ser el senyor Enric Montbrun. La seva veu em va cridar l’atenció, i amb un to càlid i persuasiu ens va explicar que ell era un entrenador personal de coaching i que tota la seva vida s’havia espavilat per ser feliç i passar-s'ho el millor possible. Ens va explicar també que per la seva feina es va veure obligat a dirigir equips de gent i que això li havia condicionat molt la seva forma de ser i de pensar. Ens va dir que al llarg de la seva trajectòria havia observat que als comandaments i als caps els hi costava molt estimular als seus treballadors, i que alguns inclús mostraven una certa supèrbia en els seus comportaments. Ens va explicar que un coach humanista és una tècnica per tal de fer de la persona humana responsable d’allò que li succeeix perquè al gènere humà li és molt més còmode passar la culpa i les errades als altres que no pas a si mateix. També ens va dir que el coaching va néixer cap als anys 80 i que des del punt de vista industrial s’havia observat que hi havia una mancança en el nivell de les relacions personals, d’acceptació de les persones. Per què ens va dir que a les persones els hi costava acceptar a altres persones que no fóssim nosaltres mateixos.
Tot seguit, va continuar la seva exposició dient que el coching és un procés de creixement personal amb un objectiu concret, que la persona miri quins són els seus punts de vista i objectius i amb l’ajut de l’entrenador personal aconseguir que la persona superi allò que la limita per tal d’anar obrint-se nous camins. Un entrenador per treure de les persones el màxim resultat. També va afegir que era necessari un mètode, que no val dir “jo sóc així i ja està”, sinó que havíem d’esforçar-nos i superar-nos amb un mètode en aquelles coses en les que no érem bons. Es tractaria de créixer a nivell personal, de ser feliços i de posar ordre a les coses que no fem bé. Abans de finalitzar la seva part teòrica va dir-nos que era molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. A continuació ens va proposar fer un test BIP (inventari de Bochum de Personalitat i Competències) amb un total de 210 frases sobre les que havíem de contestar de manera espontània i sense massa demora, amb alguna de les següents opcions:
A.- Completament certa
B.- Bastant certa
C.- Lleugerament més certa que falsa
D.- Lleugerament més falsa que certa
E.- Bastant falsa
F.- Completament falsa
Al final de cada full un requadre ens deia que no ens aturéssim i passéssim a la pàgina següent. Per tal que us feu una idea, per exemple: ítem 28: En les meves relacions amb els demés sóc atent i cortès. Resposta: A, B, C, D, E o F.

Un cop finalitzat el test anàvem sortint a prendré el desdejuni. A la sala de restauració hi havia taules preparades amb plats que contenien petits entrepans de pernill dolç, de llonganissa; sucs de taronja, pastes, cafè i llet. Vaig agafar una tassa i em vaig servir un cafè amb llet. La tassa estava calenta i vaig deixar que el calor escalfés les mans congelades. Darrera el gran finestral de la sala el dia continuava essent gris i plujós. No plovia.

A dos quart d'unadel migdia tornàvem a trobar-nos a la sala d’acte i reiniciàvem la sessió amb altres companyes que anàvem a explicar-nos la imatge corporativa del Partit i algunes pautes de disseny gràfic a tenir en compte. Darrera les ponents un power point ens mostrava que el nom del nostre Partit és Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), que les seves sigles eren: PSC, que les seves sigles s’havien d’escriure en blanc i dins d’un quadrat vermell, i que aquesta era la marca PSC. La companya, Alicia Vero, ens va recordar que l’eslògan genèric per a tot el mandat congressual ( 11è Congrés) era: La Catalunya que sap on va, acompanyat per quatre fletxes de distintes mides. A continuació ens varem parlar de la WEB del Partit (socialites.cat), del format de les cartes, dels anuncis de premsa, de les notificacions d’actes on havia de sortir la marca PSC. I ens van assenyalar que calia tenir cura de la imatge corporativa als nostres locals (agrupacions, federacions) i així mateix també ens van parlar de la importància que té la imatge corporativa que donem quan fem actes o sortim al carrer (exemple: Dissabte Roig). En altre diapositiva varem poder llegir:
La comunicació: és la nostra obligació i la nostra responsabilitat donar a conèixer el nostre projecte.
Els butlletins: peça important d’informació local i sectorial, més imatge que paraules, què pensem, què fem o què pensem fer.
10 principis d’un acte púbic:
1.- Pensar, crear, muntar i fer el seguiment de l’acte.
2.- Cada acte és un nou acte. Cercar noves formules creatives.
3.- Si no surt a la televisió és com si no existís. Les propostes innovadores interessen als mitjans de comunicació.
4.- El pla de càmera, allò més important.
5.- Els actes “ha de passar alguna cosa”, factor sorpresa.
6.- Tot el que passa en un acte ha d’estar escrit i minutat.
7.- La nostra imatge no es veurà més si la fem més gran.
8.- Tot té un sentit en un acte, tot té una utilitat (Rac’s: sortida de so directa, busquen distribuir als mitjans de comunicació una senyal d’àudio amb qualitat).
9.- ¿Protocol? Els oradors es col·loquen segons l’ordre de la seva intervenció.
10.- Els responsables d’actes són els responsables de la imatge que transmet el nostre partit.

A continuació van intervenir els companys Francesc, Paco i Oscar. El company Francesc Gonzàlez, va comentar algunes dades informàtiques i va dir que les noves tecnologies cada vegada serien més puntals dins la nostra organització. Va parlar de la nova aplicació d’afiliats i d’afiliades com portal de l’agrupació, i va informar que a poc a poc s’anirien afegint noves agrupacions en aquest portal. Posteriorment els companys Paco i Oscar van passar a explicar-nos la política comunicativa del PSC http://www.socialistes.cat/. Van assenyalar que a nivell d’Internet seria més intuïtiva pel visitant i més fàcil pel editor, que hi haurien espais per baners que portaran a webs d’interès o espais monogràfics dins de http://www.socialistes.cat. Ens van comentar que dins l’espai més fàcil pel editor, hi hauria una nova barra d’accés ràpid: sempre visible a qualsevol lloc del web. Edició del qui és qui.
Van manifestar que anem cap una:
- Web més flexible i potent per comunicar
- Web més senzill als territoris i sectorials tipus bloc
- Web més fàcil per treballar
- Web més interactiva amb el visitant i personalitzable
- Web més integrada amb les xarxes local
- Web 2.0 entrar en la Web 2.0

A continuació la companya Raquel Querol, ens va informar de l’ús del ciberactivisme polític, i ens va explicar que a través d’aquesta eina hem d’informar, mobilitzar i organitzar. Va posar com exemple la campanya del President Obama. Va dir que hem de crear comunitat i que a la Web hem de compartir notícies, compartir multimèdia. Va parlar de la importància de les xarxes socials, de la blogsfera socialista, de slideshare ( penjar argumentaris), de Twitter, i de la campanya Implica’t...

Essent quasi dos quart de tres del migdia va prendre la paraula el Secretari d’Organització, el company Josep Zaragoza. La darrera imatge que tinc d’ell es remunta al darrer Congrés de la Federació del Barcelonès Nord abans de les Festes de Nadal. Va començar la seva intervenció dient que en aquesta segona convenció parlaríem del repte que ens ve i que començàvem una cursa que duraria uns 15 mesos, una cursa que finalitzaria amb les Eleccions Municipals. Va manifestar-nos que aquest trajecte ja havia començat i que ens hi jugàvem moltes coses pel país. Va assenyalar que tenim per endavant una batalla política dura però una batalla política que podem guanyar. Va dir que quan estàs fent coses sempre hi surten d’altres, i que hi ha canvis que no surten com un voldria però que això passa quan vols coses i vols canviar-les. Va dir que havíem obert molts fronts, que havíem tocat moltes coses i que això creava malestar.
Va afegir que l’esperit actual de la gent és de preocupació i que la gent demana a la gent que fa política respostes i solucions. Va citar aquesta frase “Donde va Vicente donde va la gente”, per dir que no era això allò que nosaltres practicàvem. Va comentar que en temps de dificultats la gent allò que vol era gent seria, gent honesta i gent treballadora, que la gent no vol ficar-se en aventures que no saben on els hi portaran. Va dir que nosaltres havíem de mantenir la tranquil·litat i havíem de donar respostes. Va subratllar que arribaríem al final del mandat amb tots els problemes afrontats: llei d’educació, llei serveis socials, llei de finançament..., i que havíem guanyat totes les batalles. Va dir que nosaltres estàvem governant per resoldre els problemes de la gent i que el PSC es presentaria a les Eleccions Autonòmiques amb la voluntat de governar sols; la societat ha canviat però no han canviat ni les respostes ni els valors. Va assenyalar que a vegades ens embolicàvem amb la darrera discussió pública i que havíem de continuar caminant i treballant, per tal de mirar més enllà que els altres. Amb to enèrgic va afegir que allò que volem és que el ciutadà confií en nosaltres i governar sols. Ens va dir que CiU estava neguitós i que volien nomenar un candidat, però va assenyalar que nosaltres teníem molt bé definit el tema del lideratge.
Fa va fer referència al company Miquel Iceta dient que hi ha aquells a qui tot se’ls ha donat i hi ha aquells que tot se’l han tingut que treballar. Recorda que els valors del Partit d’esquerre són: treball, honestedat, solidaritat, tolerància, justícia, llibertat. Ens va dir que nosaltres érem la gent a qui no ens havien regalat res, que treballàvem pel país i per compartir-lo amb la gent, essent tolerants i dialogants, i tenint molt clar allò que volíem fer. Va finalitzar la seva intervenció amb les següents afirmacions:
- Volem governar sols,
- Una societat avançada com la catalana amb el govern de Pujol no va resoldre el tema de l’aigua.
- Hem fet infraestructures, obres per a un país modern.
- Som l’únic partit real a Catalunya.
- L’únic partit amb gent, element bàsic: comunicar-se amb la gent. Comunicació, diàleg.
- Partit progressista allò més fonamental és explicar-se a la gent, connectar amb la gent (quasi cent mil persones cens militants, simpatitzants)
- Tenim gent i tenim coses reals per explicar, la nostra feina s’ha de centrar en les coses que hem fet i perquè les hem volgut fer.
- Som gent senzilla que volem canviar les coses a poc a poc.
- Referència a Albert Camús: era impensable ser d’esquerre i eliminar la llibertat.
- Començar la feina amb molta intensitat
- Comencem l’any millor que el van acabar amb les expectatives de guanyar a Catalunya.
- Faula llebre i tortuga: sempre en la mateixa direcció, si treballem arribarem i bé, com la tortuga a poc a poc, arribarem i guanyarem.

Un cop finalitzada la seva intervenció ens varem aixecar per anar a dinar. A taula una safata plena d’amanida amb enciam, pastanaga, olives, tonyina, tomaca i una ampolla de vi ens esperaven. La resta del menú va ser un primer plat de macarrons o sopa i un segon de pollastre o truita de patates, de postres una peça de fruita, iogurt, o gelat al gust.

Em vaig aixecar de la taula. Al deixar la safata amb els plats buits al lloc corresponent, em vaig creuar amb el Secretari d’Organització i ens van saludar breument. Continuava sense ploure però el fred es deixava sentir. L’autocar va ser puntual i varem regressar cap a Barcelona.

De tornada a Badalona, durant el trajecte en metro, vaig pensar que aquesta mena d’actes eren un bon espai per a la convivència política, un espai entre els demès, entre els altres companys i les altres companyes. I vaig pensar que el logos polític ens hauria de portar a una concepció més humana de la política, obrint noves possibilitats creatives en el sentir de la ciutadania i en la gestió dels governants. El sòl narratiu de la política del segle XXI ens hauria de portar a un creixement del logos humà i l’essència de la política hauria de ser la generositat, la comunicació i el diàleg envers les persones com molt bé havia assenyalat el secretari d’organització, per tal d’incidir generosament en la realitat que governàvem.
Encara no havia arriba a la parada de Pep Ventura que vaig imaginar la política com una aspirina efervescent i l’aigua com la comunitat; si ficàvem la política dins la comunitat havíem de continuar treballant per a què l’aspirina fertilitzes la comunitat amb els valors de l’esquerra, amb els valors del nostre partit: Partit Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Una veu va anunciar per l’altaveu que havíem arribat a Pep Ventura, menys mal, - perquè sinó que podria haver imaginat si el metro hagués arribat fins a la Illa Central?.

EL MODERNISME CATALÀ A BADALONA

2009-11-16T04:05:00.001-08:00

Badalona és una de les ciutats més antigues de Catalunya, essent la tercera ciutat catalana en nombre d’habitants; amb un típic clima mediterrània i una platja de més de 5 km, gaudeix d’una situació geogràfica privilegiada al trobar-se situada entre el mar i la muntanya. La realitat cultural de Badalona és el reflex de més de 2000 anys d’història. Els orígens de la ciutat, la coneguda Baetulo, se situen en l’època romana, envers l’any 100 a.c.

Amb el pensament de què els records del passant són matèria viva que ens permeten anar construint un nou present la ciutat Badalona, s’aixeca poderosa davant el nou urbanisme del Segle XXI; un urbanisme amb arrels de passat forjades amb il·lustres i oblidats personatge com ara l’arquitecte Joan Amigó i Barriga. El modernisme català i la seva expressió en l’arquitectura urbana també van arribar a Badalona. Algunes de les edificacions del dinou, com la Casa Pavillard són obra d’aquest arquitecte: Joan Amigó i Barriga, i han passat a formar part del patrimoni artístic i cultural de la ciutat.

Joan Amigó i Barriga és un arquitecte badaloní desconegut. Segons el diccionari de Ráfols diu “Arquitecte badaloní de la primera meitat del segle XIX , amb títol professional de 1900”. Joan Amigó va néixer a Badalona el 27 de gener de 1875 i va morir a la ciutat el 29 de desembre de 1958. Va cursar els estudis universitaris a l’escola de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte en 1900; és de la mateixa promoció que Antonio de Falguera, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Alexandre Soler, pertany doncs a allò que va ser anomenat segona generació modernista.

En 1914 Joan Amigó va ser anomenat arquitecte municipal de Badalona, càrrec del que va dimitir en 1924, durant la Dictadura de Primo de Rivera. El 27 de juliol de 1926 va ser anomenat membre de la junta d’obres de la parròquia de Santa Maria i també va ser membre de la junta d’obres de la parròquia de Sant Josep, de la que va ser arquitecte durant molt de temps. Una de les seves primeres obres conegudes és la casa per a Enrique Pavillard a l’Avinguda Martí Pujol cantonada carrer Anton Andreu. Es tracta d’una casa on el Modernisme resideix més en els detalls que en la composició en general.

Les seves obres s’inspiren i introdueixen formes de l’art modernista vienès, anomenat Sezessionsti,sobretot dels arquitectes: Otto Wagner, Josep Maria Olbrich; i també del grafisme ornamental de l’arquitecte escocès Charles Rennie Mackintosh. Els edificis modernistes eren encarregats pels membres de la burgesia: empresaris, directors, tècnics industrials, professionals liberals i comerciants.

Les principals obres d’Amigó es troben a l’eixample de Badalona, a l’entorn de la zona de la Plana del Corb o d’en Tàpies, entre els trams baixos de la riera de Canyet, l’ Avinguda Martí Pujol o el carrer Sant Ignasi de Loiola. En l’Avinguda Martí Pujol, a prop de l’estació del tren, ens trobem la casa Enric Mir (1910); la casa León Leprevost- escola Gitanjali (1908); la casa Pavillard (1906) en la cantonada amb el carrer Mossèn Anton, l’obra més completa d’Amigó destinada a ser l’habitatge del gerent de la fàbrica Lorilleux.

En el carrer Mossèn Anton ens trobem l’entrada a la biblioteca de Can Casacuberta, instal·lada en l’antiga fàbrica de teixits Josep Giró (1907), exemple d’arquitectura industrial. La continuació del carrer Mossèn Anton amb el carrer de la Indústria porta a una altra mostra significativa del patrimoni arquitectònic local, obra de Joan Amigó: la fàbrica Gottardo de Andreis, “La Llauna” (1906), en la cantonada dels carrers Sagunt amb Indústria. La visió des de la plaça del Gas, situada enfront de l’edifici reconvertit en seu de l’Institut Badalona-4, permet resseguir els detalls decoratius de les façanes. En la cantonada dels carres Sant Ignasi de Loiola i Enric Borràs s’hi troba el temple neogòtic de Sant Josep obra tardana de Joan Amigó.

Altres construccions modernistes de Joan Amigó a Badalona són la tomba per a la família Bosch al cementiri de Sant Crist (cementiri Vell); la casa per al tècnic tèxtil Pau Rodón al carrer Museu; el Col·legi Germans Maristes al carrer Temple; la casa en xamfrà per al fabricant de perfums Pere Busquets al carrer Temple; la casa per al seu padrastre Jaume Botey i Barriga (actual edifici administratiu de l’Hospital de Badalona) al carrer Gaietà Soler; la casa Planas; la casa Miquel Badia, “Ca l’Eco” al carrer Sant Pere entre d’altres. Algunes d’aquestes obres, com altres edificis d’Amigó realitzats a Badalona els anys vint i trenta del segle dinou, transcendeixen l’àmbit del modernisme i han d’interpretar-se dins de l’àmbit estètic i cultural del noucentisme.
El modernisme català és un estil arquitectònic que es va desenvolupar en Catalunya però principalment en Barcelona, al llarg d’uns 50 anys, entre 1880i 1930. Va ser part d’una corrent general que va sorgir en tota Europa, en Catalunya va adquirir una personalitat pròpia i diferenciada i es va convertir en el modernisme probablement més desenvolupat. Aquest moviment surt com a conseqüència de la Revolució Industrial, que va anar arrelant en distints països i dels avenços derivats d’ella, com l’electricitat, el ferrocarril i la màquina de vapor, que van canviar per complert la forma de viure de la població i van originar un creixement de les ciutats,. El modernisme és, doncs, un estil urbà i burges.
El desenvolupament dels modernisme es fomentant en Catalunya per la burgesia, que se sent catalana i és culta i sensible a l’art. Aquesta burgesia veu en aquesta nova arquitectura la manera de satisfer les seves ànsies de modernització, d’expressar la seva identitat catalana, i de posar de manifest de manera discret la seva riquesa i la seva distinció. Algunes de les obres del Modernisme Català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.

COCTEL BADALONA

2009-07-27T05:27:00.001-07:00

Ingredients:

1 ampolla de suc de pinya
1 ampolla de suc de llima - llimó
Ginebra al gust
Sucre al gust
Cúbits de gel

UN NOU FINANÇAMENT PER A CATALUNYA

2009-07-27T02:02:00.000-07:00

1.- ESTATUTARI
El nou model desenvolupa l’Estatut en la seva potencialitat.

2.- BILATERAL
El nou model conté elements essencials de bilateralitat. Catalunya ocuparà la posició relativa que li pertoca (cinc punts per sobre la mitjana) després d’haver contribuït a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes; aquesta aportació és fruit d’una negociació bilateral amb l’Estat.

3.- SOLIDARI
El nou model garanteix que tots els governs autonòmics disposin del mateix volum de recursos per habitant per atendre els serveis bàsics de l’estat del benestar.

4.- JUST
El major esforç fiscal realitzat pels ciutadans de Catalunya és veurà reconegut. Els recursos de la Generalitat se situaran per primera vegada per sobre de la mitjana en relació amb la resta de comunitats autònomes. En el primer anys d’aplicació del nou sistema ja estarà al 102,6 i arribarà al 105,6 el 2012.

5.- TRANSPARENT
Per primera vegada, s’estableix un criteri d’equitat transparent, que permet visualitzar part de l’aportació de Catalunya a la solidaritat.

6. NECESSARI
Catalunya es podrà beneficiar, en forma de millors serveis públics, d’una part dels impostos que els catalans paguen per sobre de la mitjana.

7. ESTABLE
El nou model neix amb vocació de perdurar en el temps. Cada any se n’actualitzaran les variables bàsiques i cada cinc anys se’n podran revisar els paràmetres estructurals.

8. POTENT
Catalunya augmenta la participació en els impostos de l’Estat, com indica l’Estatut. Passa del 33% de l’IRPF al 50%, del 35% de l’IVA al 50%, i del 40% dels impostos especials al 58% i es dota d’una major autonomia fiscal, ja que guanya capacitat normativa sobre els impostos cedits.

9. MÉS AUTOGOVERN
Catalunya aconsegueix un major autogovern, que li dóna més poder de decisió, en la línia dels models que tenen estats federals com Alemanya o Canadà, que combinen l’autonomia tributària amb la solidaritat.

Generalitat de Catalunya
Gencat.cat/noumodel

DISSABTE SOCIALISTA

2009-07-20T02:07:00.001-07:00

DISSABTE SOCIALISTA,

Encara no són les vuit del mati quan surto en direcció cap a l’Agrupació del PSC de Badalona. A la ràdio sonen cançons del programa Clímax Chill Out, i un suau sol es cola per la finestra com acompanyant d’aquest dissabte socialista i roig. La ciutat encara dorm; alguna botiga del carrer Guifré comença a obrir portes: el forn, la fruiteria... He de fer les fotocòpies dels permisos per a la utilització de la Via pública, el lloc on estaran ubicades les carpes blanques, no sigui el cas que els puguin demanar la guàrdia urbana.
Just quan arribo a la porta de l’Agrupació arriba també el company Joan Carles, que em diu que va un moment a prendre’s un tallat. Obro la porta de l’agrupació i em sembla que sento un murmuri de veus, però a l’interior de local només estan les plantes silencioses i callades; tota una varietat de plantes que esperen ser repartides. Les plantes d’alfàbrega embolcallen l’agrupació d’un agradable olor fresc i refrescant. Poso en funcionament la fotocopiadora, és antiga però fa anys que ens acompanya. Un cop finalitzades les tres còpies corresponents, per a cadascun dels responsables de les taules, omplo el cotxe amb el material de la taula que estarà situada a prop de la benzinera BP dels encants del barri de La Salut, un dels nostres llocs habituals de lliurament de propaganda. Mentre fico els fulletons informatius del finançament, bolígrafs, tisores, la carpa, els fulls que hauran d’omplir les persones que vulguin ser simpatitzants, dues cadires blaves... arriben puntuals la resta de company, el secretari d’organització en Justo i en Quimet, tots dos i en Joan Carles, són els encarregats de lliurar amb una furgoneta el material a cadascuna de les taules: les carpes, les taules, els fulletons, les plantes... A Badalona s’han organitzat tres taules:
1.- Carrer Passeig de La Salut cantonada carrer Echegaray
2.- Passatge dels Encants cantonada amb l’Avinguda Caritg (benzinera BP - Encants La Salut)
3.- carrer Salvador Espriu cantonada Pere Martell.
A dos quart de nou arribo a casa de l’Hermínia; hem quedat totes dues per anar juntes al punt de la benzinera BP. Em convida a unes torrades amb melmelada i un cafè amb llet. Manquen deu minuts per les nou, i sortim en direcció cap el punt on lliurarem la propaganda. No hi ha gaire trànsit, arribem aviat. Aparco el cotxe i trèiem tot el material. Totes dues ens decidim a muntar la carpa; col·loquem els pals de ferro per ordre de numeració però no ens sortim, sort que al cap d’un moment comencen a arribar més company i entre tots, i algú que porta el plànol format IKEA, aconseguim muntar ràpidament la carpa. Em dono compte que som objecte de curiositat per part d’alguns veïns que comencen a apropar-se als encants de La Salut.
Si mencionés tots els companys i companyes que col·laboren potser m‘oblidaria d’algun i no ho vull; la veritat és que l’Agrupació de Badalona està deixant constància de tot el seu potencial humà i de la seva força mobilitzadora. Som molts els companys i companyes que hem vingut a participar en aquesta campanya que el Partit ha organitzat aquest dissabte 18 de juliol a nivell de tota Catalunya sota el títol “ Implica’t, participa i guanya”. A Badalona, aquest dissabte roig s’ha convertit en un dissabte de participació, de col·laboració i d’unió, i tot això ha quedat reflectit en la gran quantitat de fulls omplerts de simpatitzants que hem comptabilitzat un cop ha finalitzat la jornada. A més a Badalona hem comptat amb l’assistència del Secretari d’Organització en Josep Zaragoza; ell que alguna vegada ha dit que el vermell és passió, crec que ha pogut percebre la passió que els company i les companyes socialistes de Badalona hem posat en aquesta iniciativa del Partit.
No puc acabar aquesta breu descripció sense fer menció d’allò més important amb el que compta el nostre Partit: els militants, els simpatitzants i tots el ciutadans i ciutadanes que creuen en el nostre projecte perquè ell i elles són la nostra força: la senyora Maria que no sap llegir ni escriure però que ens explica que al seu avi el van ficar a la presó per les seves idees esquerranes i que mai més el van tornar a veure, i que la seva família sempre ha estat socialista; la senyora Anna que ens diu que s’ha de millorar la neteja d’alguns carrers però que està molt contenta de viure a Badalona; el Sr. Agustí que ens comenta que haurien d’haver més parcs per portar als néts, que se sent satisfet perquè Montilla i Zapatero han arribar a un bon finançament, i que en general està molt content amb tota la gestió que està fent l’alcalde Jordi Serra. Moltes serien les històries i imatges que podria comptar d’aquesta iniciativa socialista però per no allargar-me més, només felicitar als impulsors d’aquesta iniciativa motivadora i il·lusionadora de tots els socialistes catalans.

CREATIVITAT

2009-06-18T02:34:00.001-07:00

Creativitat 2008

View more OpenOffice presentations from maricarmenloz.

3a. JORNADA RedNet

2009-06-17T04:32:00.000-07:00

Surto de casa a les nou del matí. És un dissabte d’estiu. El termòmetre marca 27graus. He pres una jaqueta prima de color lila, però crec que no ha estat una bona idea perquè fa moltíssima calor. Baixo amb tranquil·litat les escales del metro i des d’una certa distància veig que el metro està aturat, penso que tinc temps d’arribar; quan arribo estrenyo el botó que obres les portes i em fico dins del vagó, em sec davant un senyor que està mirant el diari 20 minuts, al meu costat, hi ha una noia escoltant un MP3. Les portes es tanquen i seguidament s’apaguen les llums, només ens acompanyen les d’emergència. Silenci absolut al vagó, ningú diu res. Passen cinc minuts més i continuem a la mateixa situació, el metro no es mou. Penso que el metro no funciona, però també que pot estar esperant una determinada hora de sortida, i així entre pensaments, possibilitats i altres hipòtesis tornen a passar altres cinc minuts. Miro el rellotge i les nou del matí s’han convertit en un quart de deu del matí, començo a rumiar que no arribaré al curs: 3ª Jornada RedNet. Quan la meva paciència esgota totes les probabilitats, m’aixeco decidida a marxar d’allà, però per a la meva sorpresa em trobo que les portes no es poden obrir, estic atrapada dins del vagó de metre! Al poc temps s’encenen les llums i tinc la sensació que per fi marxem però només queda en una falsa sensació perquè el metre no es mou. Al cap d’una estona intento, una altra vegada, obrir la porta, i clar que si, a la tercera va la vençuda!, un cop obertes les portes surto corrent molt ràpidament per anar a cercar el meu cotxe. Arribar al carrer Nicaragua i trobar aparcament és una altra història que potser expliqui un altre dia. Ara allò important és el que vaig poder aprendre a la:

“3a Jornada RedNet: Xarxes Socials”
(13 juny 2009, De 10h a 14:30h- Seu central: Carrer Nicaragua 75-77)

Presentació: José Zaragoza, Secretari d’organització
Darrera un fons vermell; el vermell de la passió, el Secretari d’Organització José Zaragoza fa la presentació de la tercera Jornada RedNet, fent menció dels següents temes:
- Han aparegut nous llocs de discussió.
- Canvis de comportament en la discussió política. Batalles més dures. La nostra és una batalla de pensament, de visió del món.
- Centre de gravetat política: IDEES.
- A la xarxa entre el pensament i l’acció hi ha molt poc espai.
- Opció: nova militància política.
- El PSC és el partit que té més gent implicada, amb ganes d’explicar-se i capdavanter en la batalla d’idees.
- Nova manera de localitzar-se: Xarxes Socials. La xarxa elimina el concepte de distància i permet la participació activa.
- Xarxes Socials: permeten igualar als militants.
- La gent que treballa a la Red són la punta de llança del PSC perquè són la discussió viva i immediata.
- Nosaltres som una realitat estesa per tota Catalunya.
- La nostra aposta és una aposta de futur i d’esquerra.
Intervenció Jaume Collboni, Secretari de Programes i Acció Sectorial
- Món globalitzat on les coses ens afecten d’una manera o altra.
- Des del progrés i des de l’opcions reformistes, ha estat quan ha hagut un desplegament d’Internet.
- Pel debat de les idees, la xarxa és fonamental, llibertat per parlar en la xarxa. Aposta important del Partit.
- Nova forma de participació dins del Partit: més participació interna en el Partit.
- S’han impulsat 10 àmbits sectorials: facilitar àmbits de participació a la gent.
- Més participació, més informació compartida.
- Com gestionar el coneixement des de la xarxa? Construcció discurs polític.

Primera Taula: “Xarxes Socials: estratègies i bones pràctiques”
Xavier Peytibi (Consultor, http://www.exaps.blogspot.com/)
Maria Freiría (Dones en Xarxa, http://www.donesenxarxa.cat/ )
Enric Llorens (Bloguer, http://enricllorens.blogspot.com/)
Carlos Guadián (Consultor, http://www.k-government.com/)

Temes tractats:
Evolució de la comunicació:
- Relació cara a cara.
- Aparició ràdio- TV.
- Internet.
- Blogs (2004).
1.- Integració Web-Social 2009.
2.- Mobilitat.
3.- Continguts socials.
- El 60,1% dels catalans són usuaris d’internet.
- El 88% de joves es connecten diàriament a internet.
- Obama’08 va crear una xarxa social pròpia: MyBarackobama. Tuenti. Twitter.
- Xarxes socials segmentades per públics: afroamericans, asiàtics...
1- Campanya Tic totalment integrada. Segmentació local i per públics.
2- Les accions online esdevenen offline: buscant contactes personals, comoditat...
3- Marca i disseny coherent. Mateixos colors i símbols.
4- Repetició de missatge.
5- Personalització del missatge. Horitzontalitat.
6- Rapidesa. Arriba la notícia abans per xarxes socials que per la premsa.
7- Comunitat. No importa la gent que et segueix, sinó com es comporta.
8- Cerca de prescriptors i de visibilitat.
9- Socis de campanya versus simpatitzants.
10- Obertura a la Xarxa: Crowdsourcing extrem.

I després de les Eleccions?
- Ús de les xarxes socials per a mantenir: comunicació, comunitat online i offline.
- Exemple Obama: discurs al món musulmà. Discurs en viu. Web d ela casa blanca 13 idiomes.

El futur?
- Rankings.
- Aplicacions publicitàries.
- Segmentació local i per públics.
- Marca: logos, icones.
- Accions puntuals.
- Esdeveniments offline.
- Participació: crear activitats.
Accions: creatives, humor, enginyoses, interessants, participatives...
“Tot el que es pot inventar ja ha estat inventat” Director de l’oficina de patents d’EEUU.
- Amplificar la veu per fer arribar el missatge.
- Les xarxes conformen un nou escenari, s’estan trencant barreres geogràfiques.
- Hem de tenir cura d’enviar el missatge adequat, sinó ho fem ens podem equivocar; triar els canals adequats. Triar la manera més correcta de dir-lo. Aprofitar el moment.
- A més, hem d’estar disposats a “ESCOLTAR”.
- Twitter: eina de conversació activa. S’ha de conversar, interactuar.
- Web 2.0, ciutadà 2.0.
Pàgina de Patxi López. Claus del triomf de Patxi López en Internet:
- Apassionat de la Red.
- El relat, senzill, proper que ha servit per apropar-se a la ciutadania.
- Símbols.
- Temporalització del seu treball a la xarxa. Coneixement i velocitat a l’hora d’utilitzar aquestes eines.
- El treball en les xarxes socials. Amb més d’un any en la Red, el seu perfil en la xarxa ha tingut temps d’anar madurant.
- Narrowcasting: és el primer polític espanyol que ha aprofitat la capacitat de les xarxes.
- Innovació permanent.
- Escolta activa. Ràpid a l’hora de contestar a les propostes dels seus adversaris.
- Humor: aprofitament frase Josu Erkoreka “cerdos voladores”

Les dones tenim molt a dir en internet:
1.- Què aporta la xarxa a les dones? Internet, espai de participació social, personal i política. PARTICIPACIÓ!
2.- Les dones són creadores de continguts i de projectes Tic’s. CREACIÓ!
3.- La xarxa permet posar en valor les iniciatives de les dones i promocionar-les a través de la xarxa. VISIBILITAT!
4.- Les eines de la WEB 2.0. EINES!
5.- La força de la xarxa: http://enricllorens.blogspot.com/2009/03/ciberactivisme-insomni-i-anorexia.html#comments
6.- El líder i la comunicació. La unió fa la força. Les formigues treballen en xarxa.

12h-12.45h: Cafè, llet i apetitosos croissants

Segona Taula: “Experiències del PSC”
Jessica Fillol:el PSC a les xarxes socials(http://www.jessicafillol.com/)
Paco Aranda:Causa Comuna (http://www.causacomuna.cat/)
Roberto Abril:Campanya Europea 2009 (http://www.robertoabril.es/)
Cristian Alcázar:Respostessocialistes de L’H (http://www.respostessocialistes.cat/)

Eines del PSC per promoure l’acció política a la xarxa:
Multimèdies:
Vídeos. Imatges. Àudios. Arxius documentals.
PSCTV.cat
http://www.psctv.cat/
www.youtube.com/psctv
http://www.twitter/.
Campanya IMPLICA’T: http://wws.socialistes.cat/implicat
Blogsfera socialista: http://blogsfera.socialistes.cat/
Facebook: perfil i grup
Aplicatius: Fets President Montilla.
Facebook: Publicitar la Blogsfera socialista.
Facebook: Publicitar un esdeveniment amb debat previ.
Facebook: Exemple de vídeo del nostre canal de youtube.com/PSC

Explicació Sr. Paco Aranda: Conferència Oberta Catalunya Causa Comuna.
Objectius: Avançar en el projecte i l’acció del Catalanisme d’Esquerres.
Principis: proximitat en la relació, en el discurs i en les formes.
La fàbrica: producció d’idees i de comunicació.
La xarxa: expansió interactiva internet.
El moviment: mobilització territori-gent. Debat ciutadans.
Interrelació: fabrica, xarxa i moviment.
Catalunya Causa Comuna: gent de diferents actituds i opinions polítiques que coincideixen en la necessitat de revitalitzar i obrir més el debat públic al nostre país; és necessari que homes i dones de posicions democràtiques distintes tinguin l’oportunitat de parlar i de debatre sobre qüestions que afecten a tots i que preocupen a la majoria. Aquesta conversació col.lectiva no deu implicar només als partits, sinó a tots els homes i dones que se sentin responsables del present i del futur de Catalunya.

Clausura a càrrec de Jordina Freixanet, referent d’Acció Política a la Xarxa a l’Executiva Nacional:
- qui parla de la necessitat de l’ús de les noves xarxes socials com una eina d’acció política imprescindible per als partits polítics.

M’acomiado fins la propera jornada i per endavant us dic que no aniré a agafar el metro.

FESTA SOCIALISTA A CAN CABANYES

2009-05-28T10:10:00.001-07:00

FESTA SOCIALISTA A BADALONA

2009-05-20T04:30:00.000-07:00

Hi havia una vegada una agrupació socialista i el seu major desig era fer una gran festa socialista per tal de reunir a molts militants i simpatitzants.

Un dia va anar a veure a un mag i el va dir: Vull fer la millor festa socialista que s’hagi fet mai a la ciutat de Badalona.
El mag li va concedir el desig. L’Agrupació Socialista de Badalona estava boja d’alegria, pensant en ho maco que seria trobar-se tots junts al Centre Cívic de Can Cabanyes per compartir una trobada de germanor i d’amistat.

Però quan va tancar la porta de l’Agrupació i va asseure en un còmode sofà vermell ... Es va adonar que no hi havia demanat aliments, begudes..., i va pensar preocupada... Que faré ara!

Desesperada va començar a plorar. Plorava i plorava sense parar. Al cap d’una estona quan la darrera llàgrima relliscava per les seva galtes, va pensar que només tenia una solució: tornar a veure al mag per demanar-li un altra desig:
- No puc fer una gran festa sinó tinc res per donar als meus convidats.

El mag es va compadir i va engrandir l’encantament. – No et preocupis haurà botifarres, pa, i begudes per a tothom
Des de llavors el dia 23 de maig de 2009 és recordat com la gran festa dels socialistes i simpatitzants de la ciutat de Badalona, i la ciutat té l’encís de l’olor de la rosa.

FESTA SOCIALISTA A BADALONA

2009-05-15T05:48:00.000-07:00

FESTA SOCIALISTA A BADALONA

2009-05-15T05:44:00.000-07:00

Estimat amic, estimada amiga,

Fa poc que m’ha assabentat d’una notícia que corre per la ciutat, i he cregut que seria bo comentar-la amb tu.

No sé si has escoltat alguna vegada parlar del Centre Cívic de Can Cabanyes, Rambla Sant Joant 59-77 de Badalona. Segons diuen alguns, el lloc és una meravella de la naturalesa, ple de fades i follets. En primavera, a l’aigua de la bassa sembla que emergeixen de la seva profunditat uns estranys éssers. Alguns diuen que es tracta de l’efecte del sol al reflectir-se amb l’aigua i que això produeix visions singulars; altres opinen que és el moviment de la mateixa aigua. Fa uns anys un grup d’investigadors van estudiar aquest fenomen arribant a importants conclusions.

Si vols apropar-te aquest lloc encantat i veure amb els teus propis ulls aquestes aparicions, podries aprofitar i anar a la FESTA SOCIALISTA que s'està organitzant pel proper dia 23 de maig a partir de les 13 del migdia. I qui sap si entre botifarres, entrepans i alguna copeta de vi, no s’escapi algun follet per fer alguna entremaliadura.

Potser et vingui de gust passar una estona entre amics i amigues, en un lloc ideal que et permetrà relaxar-te i deixar de banda les responsabilitats del dia a dia.

VIURE ÉS CONVIURE

2009-04-01T04:15:00.001-07:00

Un llança els papers al carrer, un altre no recull els escrementes del gos, un trepitja la burilla del cigarret a la vorera, altre fa un graffiti..., i així, poc a poc, la ciutat es va obscurint d’incivisme i d’irresponsabilitat.
Viure és conviure i conviure és civisme. El civisme compren la formació del concepte de civisme i de ciutadania des d’una perspectiva ètica, jurídica i política i transcendeix les simples regles de cortesia i de bona educació que s’han anat generant en cada època històrica i en cada cultura.
El civisme designa una manera de comportament basada en actituds de respecte i tolerància activa envers l’exercici dels drets i llibertats de tots, encara que siguin diferents a nosaltres en costums, moral o religió; el civisme té sentit en el marc del compliment de les lleis en un estat democràtic i de dret. Com bé assenyala Victòria Camps, tampoc podem deixar de banda la “bona educació” en la societat, perquè els éssers humans convivim amb els demés en el marc d’unes regles, d’uns símbols, d’unes cerimònies protocol·làries que són convencionals i que tenen un valor social indiscutible; perquè “la bona educació és la manera externa de tractar bé als demés, amb delicadesa, d’una manera amable i simpàtica... Són formules inventades i produïdes al llarg de la història”.
La convivència exigeix regles i fórmules de convivència, de civilitat, però el concepte de ciutadania i de civisme ha de profunditzar en la construcció del concepte de ciutadà o ciutadana conscient dels seus drets i deures, lliure, crític, responsable, participatiu, creatiu, imaginatiu i solidari. Tots aquests trets que defineixen allò que hauria de ser el civisme i la ciutadania s’han anat ordint al llarg de la història occidental d’una manera complexa i sinuosa; un recorregut que es fa necessari conèixer per saber on es trobem actualment.
Viure és conviure: amb aquesta frase recordem allò que Aristòtil definia en la seva obra “Política”, és a dir, que tot home és una “animal cívic” i a més a més tenim una eina molt important per organitzar la comunitat i la convivència: el llenguatge. Mitjançant el llenguatge podem cercar millorar la convivència i la ciutat perquè podem definir allò que és just i injust i allò que és bo o dolent per a la comunitat.
Els drets i les llibertats que defineixen avui la condició del ciutadà i de la ciutadania amb plena igualtat jurídica són el fruit i la conseqüència d’una llarga lluita que en Occident va tenir cruents episodis.
En la Grècia clàssica del segle IV abans de Crist, el mateix que després a l’Imperi Romà i fins l’eliminació legal de l’esclavitud, la gran divisió social, cultural, jurídica i política dels éssers humans va ser entre els ciutadans lliures i els esclaus, entre els éssers humans i els esclaus infrahumans. L’Atenes de Pericles en el segle IV a.c., on els mecanismes democràtics funcionaven amb normalitat, mantenien no obstant una profunda desigualtat entre ciutadans lliures i els demés (dones, esclaus i estrangers). La democràcia atenenc, malgrat els seus enormes progressos no va servir per estendre la ciutadania a tots els habitants de la “polis”. Varem tenir que esperar molts segles fins que tots els éssers humans varem ser considerats iguals en dignitat i en drets.
En la Roma Imperial, se sap que la condició de ciutadà romà estava també prohibida als milions d’esclaus i serfs que treballaven pels seus amos i senyors. Els ciutadans d’altres llocs colonitzats per Roma podien adquirir la condició de ciutadans romans, si el Senat se’l concedia. La religió cristiana va ser la gran impulsora de la igualtat entre tots els éssers humans a l’època romana, donat que la idea central del cristianisme era la fraternitat universal de tots els humans sota la paternitat de Déu pare.
El sistema feudal va dominant en Europa tota l’Edat Mitjana i va servir per a assentar una economia agrícola i artesanal i una cultura simbolitzada per aquells grans monestirs en els que tota la tradició grecollatina va ser posada al servei del teocentrisme catòlic. Les relacions econòmiques i socials no contemplaven el concepte ni la pràctica de la ciutadania, doncs serfs i plebeus mancaven de drets i llibertat individuals. La monarquia era considerada per el Papat i per la teologia catòlica com un poder tradicional d’origen diví i sotmès totalment al poder eclesiàstic i a la doctrina catòlica.
El concepte de ciutadà i de ciutadania va tenir les seves primeres bases en aquests ciutadans burgesos, banquers i comerciants, conscients ja del seu incipient poder econòmic i dels seus drets com individus. La mateixa noció de burg, de les ciutats sota medievals, està ja associada a la consciència de ciutadà, de pertinència a la ciutat. El feudalisme començava lentament a ser superat per la dinàmica urbana, comercial i financera d’algunes ciutats europees. La classe burgesa anava a apropiar-se progressivament del protagonisme de la historia econòmica i social d’Europa i, amb el temps, es faria ama del poder polític a Europa i al món sencer.
Els creadors de les ciutats europees de la Sota Edat Mitjana, els burgesos, van començar a prendre consciència de la seva capacitat de crear i distribuir riquesa i diner mitjançant el comerç i la banca; més tard, degut a la influència de l’ètica luterana i calvinista en el segle XVI i XVII, els luterans holandesos i anglesos van dotar d’una legitimació cristiana i d’una força econòmica extraordinària a les seves respectives nacions i van colonitzar immenses regions en Amèrica, Àsia i Oceania. Durant els segles XVII i XVIII els ciutadans europeus instal·lats en la riquesa dels seus municipis, de les seves poderoses ciutats, van anar adquirint consciència plena dels seus drets socials, econòmics i polítics.
Al llarg dels segles XVII, XVIII i XIX es va lliurar a tota Europa la batalla per la dignitat i la igualtat per part de les classes més desfavorides; la culminació de tota aquesta lluita va ser, sense dubta, el gran episodi de la Revolució Francesa (1789) que va suposar el triomf de la burgesia i el reconeixement dels drets civils i polítics dels ciutadans. Va ser el fi de l’antic regim, de la monarquia tradicional i absolutista, i el final del poder polític de la noblesa i del clero.
Una de les millors expressions dels nou temps que inaugurava la Revolució Francesa va ser la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà (1791). En ella es proclamava la mateixa dignitat de tots els éssers humans i es reiterava el lema revolucionari de la llibertat, la igualtat i fraternitat que ens vinculava a tots els éssers humans. La classe burgesa individualista i liberal proclamava la seva fe en el progrés, en la racionalitat científica i en l’avanç de la Humanitat envers metes superiors. Va ser una declaració que es va anomenar Universal, però no va assolir tampoc a tots els éssers humans, doncs les dones eren excloses dels drets polítics i civils concedits als barons. La Il·lustració no va ser capaç de superar els límits del seu temps, el segle de les llums, el segle XVIII, però va posar els ciments de la nova cultura política basada en els drets i llibertats individuals de tots els éssers humans, amb independència de qualsevol condició econòmica, social i cultural. La revolució de 1789 va assentar les bases de la ciutadania moderna, però recolzada en un concepte liberal i burgés del ciutadà, que deixava fora als proletaris i a les dones.
En el segle XIX la ciutadania va progressar per l’empenta del moviment obrer i del moviment social de les dones sufragistes. Els drets socials i econòmics es van aconseguir a base de lluites sagnants i la legislació europea es va anar transformant i va anar incorporant progressivament totes les millores pels obrers, les dones i les famílies més desfavorides. Hi ha que recordar que el socialisme utòpic de tall anarquista i el socialisme d’origen marxista van tenir una influencia decisiva en totes les lluites socials i polítiques que es van lliurar al llarg del segle XIX.
La idea de ciutadania democràtica i del civisme com actitud de respecte va patir en el segle XX els embats ferotges del feixisme italià, del nazisme alemany, de la dictadura franquista i de l’estalinisme soviètic, entre d’altres. Totes aquetes ideologies van tenir en comú la idea que el ciutadà estava sotmès a l’ordre de l’Estat, als dictats d’un cap suprem i a una ideologia única i totalitzadora que representava, segon ells, els interessos de la nació. El totalitarisme que va dominar l’escena europea durant la primera meitat del segle XX va anular les llibertats i els drets dels individus i va convertir als ciutadans en simples peces mecàniques al servei de l’estat-nació i va soscavar d’arrel els fonaments de l’estat lliberal-democràtic; sobretot, la separació de poders, al concentrar tot el comandament i tots els diversos poders en una sola persona a la que es devia lleialtat i obediència absolutes. El segle XX va ser una època plena de crueltat inhumana i de continua vulneració dels drets i llibertats individuals. Les guerrers (les dues guerres mundials, l’holocaust jueu, la guerra de Vietnam...) que van devastar el món durant el segle XX són totalment contraries al concepte de civisme i de ciutadania democràtiques, perquè fan impossible qualsevol exercici pacífic i civilitzat dels drets democràtics.
Malgrat tot això, va haver-hi un fet que va tornar l’esperança als governs i ciutadans de tot el món i que va intentar assentar les bases de la pau i la justícia internacional: la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948, que és avui encara el referent ètic, jurídic i polític que tenen tots els governs del món per saber si actuen conforme als valors i principis allà reconeguts. El significat profund de la ciutadania i del civisme estan reflectits en aquesta Declaració i en ella el sistema democràtic és considerat com la millor forma de govern dels ciutadans en qualsevol part del món. La democràcia és valorada per ser la més compatible amb l’exercici dels drets i llibertats de tots els ciutadans i perquè a demés implica atorgar la sobirania al poble per a què trien als seus millors representants com a governants.
En el segle XXI, el civisme democràtic ha experimentat un nou gir, un nou canvi, condicionat pel context econòmic, social i polític que s’ha descrit anteriorment. La globalització, el pluralisme moral i religiós i la desigualtat nord - sud estan determinant que les nocions de civisme i de ciutadania democràtica s’orienten envers la idea de cosmopolitisme, renovant la vella idea de I. Kant d’una ciutadania mundial regida pel dret i la justícia. El civisme que es defensa en la tesis de la ciutadania cosmopolita està basat en una concepció igualitària de tots els ciutadans del món, en un status d’iguals drets i les mateixes llibertats per a tots, però insisteix també en un ordre econòmic i social just en l’àmbit internacional.
La ciutadania i els civisme democràtic que es pretén implantar en totes les societats del món no és l’acceptació acrítica de la mundialització de l’economia i de les comunicacions, sinó l’exigència d’un dret internacional just, d’un ordre econòmic més just i d’un sistema social que respecti els drets i llibertats de tots. En un món interconnectat i globalitzat és necessari revitalitzar la consciència cívica cosmopolita a totes les societats i exigir a tots els governs que actuïn sota la protecció de l’ONU i promovent els valors de la Declaració dels Drets Humans.
La convivència mundial en el segle XXI hauria d’estar sotmesa a les exigències del dret internacional; però a l’interior de cada país, els ciutadans i ciutadanes hauran de tenir garantit un status de ciutadania en allò referent als seus drets i llibertats i una situació econòmica que els permetrà viure dignament. Per això, la ciutadania cosmopolita o el civisme democràtic mundial hauran de centrar-se en una sèrie de drets i deures cívics que constitueixen el nucli essencial del desenvolupament democràtic en qualsevol país del món.
És urgent insistir en els deures cívics amb el fi de què la vitalitat i la qualitat de la democràcia es vegin sotmeses a aquest test de l’exercici actiu i responsable de la ciutadania. Sense una societat civil compromesa amb la responsabilitat d’aquesta col·laboració democràtica i d’aquesta crítica racional al sistema, la democràcia es debilita i pot degenerar en demagògia o en autoritarisme.
Els deures cívics que un membre d’una societat democràtica té que desenvolupar comencen per la seva obligació d’estar informat d’allò que succeeix en la societat en la que viu. Els mitjans de comunicació i les noves tecnologies de la informació proporcionen moltes dades sobre la situació de cada país a tots els ciutadans.
Altre dels deures cívics que es deriven de la ciutadania democràtica és el d’associar-se per a la defensa dels legítims interessos que els diferents grups humans tenen en una societat que és desigual i injusta. El dret d’associar-se és bàsic i fonamental a totes les democràcies perquè la representativitat és un principi essencial en els actuals sistemes democràtics i els drets de les persones que tenen interessos compartits deuen ser defensats col·lectivament, amb la força del dret i amb la unió de tots els interessats. L’associacionisme polític, sindical, veïnal, esportiu etc és una mostra de la vitalitat de les democràcies i deu ser potenciat en totes les democràcies, perquè els partits polítics no són l’únic canal associatiu de què disposen els ciutadans en un sistema democràtic. L’obligació de participar en la vida pública d’un país no es pot circumscriure només a ser membre d’un partit polític, sinó que hi ha moltes altres formes d’expressió i la política no és simplement la convocatòria d’eleccions periòdiques, sinó que davant tot deu tornar a ser un servei desinteressat als ciutadans.
Un deure cívic que no pot ser oblidat ni marginat és l’exercici d’una solidaritat responsable. En el pla nacional i internacional, l’economia és interdependent i no es pot entendre la ciutadania democràtica ni la construcció d’un civisme de qualitat si hi ha milions de persones que viuen en condicions de misèria i de pobresa. La dignitat de tots els éssers humans és idèntica i és ho mateix per a tots. Per això la solidaritat és un deure moral i polític i té que superar aquesta actitud paternalista amb la que moltes vegades s’enfoca aquest tema. La Declaració Universal dels Drets Humans exigeix davant tot tractar dignament a tots, ajudar a què tot ser humà es desenvolupi com tal, amb tots els seus drets i llibertats, però això no serà possible mentre milions de persones visquin per sota de la seva humanitat.
La darrera consideració sobre els deures cívics està referida al tema de l’ecologia. Els éssers humans ja no poden actuar com si el planeta terra fos una propietat privada seva, sinó que han de prendre consciència que l’ecosistema pot estar ja en perill i que la supervivència humana està també amenaçada. Els informes del Club de Roma detallen amb claredat en què consisteix el greu deteriorament del medi ambient. Per això, l’espècie “homo sapiens” que domina mitjançant la seva tecnologia i la seva ciència el planeta terra és la que ha de donar un gir copernicà a les seves polítiques i al seu model econòmic envers un tipus de desenvolupament sostenible. Aquest canvi és un deure de civisme i d’ètica ecològica, que sinó es fa a temps, pot comportar danys irreversibles a tots els éssers vius, incloent els humans.

LA CRISI

2009-03-04T02:24:00.001-08:00

Aquest matí d’aromàtic cafè
unes lletres congelades
inunden els ulls
amb la crisi monetària.

Diuen els diaris
Quan durarà la crisi?
Haurem d’estalviar?

Diuen els diaris,
els petits grans estalvis;
el finançament dels contractes;
els nous convenis;
la baixada de les cotitzacions.

Noticies narrades
en pàgines senars.

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2009-02-26T05:01:00.001-08:00

MANS DE DONA,

Miro les meves mans, són joves i vigoroses, amb la pell fina i suau. Mans de dona jove i treballadora.
El proper dia 8 de març celebrem a Badalona, el Dia Internacional de la Dona Treballadora, un dia commemoratiu per a la lluita de la dona, per la seva participació en peu d’igualtat amb l’home, en la societat i en el seu desenvolupament íntegre com a ésser humà.
La història ens recorda que la idea de gaudir d’un dia internacional de la dona va sorgir a finals del segle XIX en plena revolució industrial i amb l’auge del moviment obrer. L’origen d’aquesta data es remunta a 1857 quan a Nova York, va tenir lloc una marxa de dones treballadores d’una fàbrica tèxtil en protesta per les condicions del seu treball; anys més tard, a l’any 1908, un grup de dones treballadores -costureres industrials de grans fàbriques- es van declarar en vaga per a protestar per les seves condicions laborals. Aquelles dones reivindicaven l’augment de salaris, la reducció de la jornada laboral i l’acabament del treball infantil. Durant aquella vaga pacífica 129 dones van morir cremades a un incendi de la fàbrica Cotton Textile Factory, aquell incendi va ser provocat pels mateixos amos de la fàbrica. Es creu que aquesta desgràcia va ocórrer el dia 8 de març.
Un anys després, a l’any 1909, es va celebrar per primer cop als Estats Units el Dia de la Dona Treballadora, responent a una declaració del Partit Socialista Americà. El dia 8 de març de l’any 1910, durant el Congrés Internacional de Dones Socialistes es va proclamar el Dia de la Dona Treballadora. A l’any següent i com a resposta a aquella proclama, més d’un milió de dones i homes europeus, van participar en manifestacions per demanar la igualtat de drets entre dones i homes.
Ha passat el temps. Miro les seves mans, aquelles que un dia em van bressolar, mans esquerdades, amb empremtes per tots els treballs realitzats dins i fora de casa; mans de dones anònimes, que em parlen de treball, d’esforç i de lluita per aconseguir un món, una societat i una ciutat més igualitària, més solidaria. En definitiva, un món millor.

SOMNI DE NIT

2009-02-19T01:45:00.001-08:00

Sé que els somnis es compleixen
he vist un somni, he acaronat un somni.

Badalona continua enlairant-se.
La seva gent fa camí.

Passen les estacions i els anys,
nous projectes i noves realitats
deixaran senyals de present i de futur.

La llum blava del mar,
els estius vius a la vora.
Caminen un cos i una ombra
per la platja solitària,
com un somni real
transparent, net i clar,
que sap on va.

Somnis, creacions d’amor i de vida,
ve una ona i els esborra
i una mà els torna a engendrar.

Al llindar de la nit,
quan obscureix,
cerco un somni.
I el llit és converteix en un llençol
on pintar somnis de ciutat.
Acoloreixo places despintades,
encenc fanals apagats,
i ballo amb palmeres enamorades.

Amic, Amiga,
la nit és el temps dels somnis,
és temps d’innovació.

I Badalona continua progressant.
Observo la seva singularitat,
una ciutat visible en els ulls de la seva gent;
una ciutat que recull en la seva biografia,
la realitat i els somnis
de tots els ciutadans,
de totes les ciutadanes.

Ho sé,
he vist un somni,
amo un somni,
és el meu somni: Badalona

PRIMERA CONVENCIO TREBALLADORS I TREBALLADORES PSC

2009-01-14T04:37:00.000-08:00

ENVIA'NS UNA POSTAL

2008-10-17T05:24:00.000-07:00

Voldria fer arribar les meves felicitacions al col·lectiu de nens i nenes de 4at. de primària del CEIP Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta (Osona) i al professor Sr. Toni Comajon, per la seva idea: Envia’ns una postal, que vaig llegir publicada al diari El Punt. Em dic Mari Carmen, i visc a Badalona des de què vaig néixer, és la meva ciutat i l’estimo molt per això voldria compartir amb vosaltres aquesta estimació que sento per la meva ciutat i convidar-vos a què vingueu alguna vegada a conèixer-la.

Badalona: La protagonista inventada

Us vol contar la història de Badalona, no per ella, sinó per amor a la seva persona, que em sembla, fins al més alt grau digna de ser contada. Badalona és una ciutat amb cos però sobre tot amb ànima. Badalona té personalitat, capta l’energia de la gent que l’habita i la governa amb treball, responsabilitat i il·lusió. Les parts del seu cos són: cap, tronc i extremitats.

Aquestes parts formen l’organisme de Badalona, a demés la seva pell suau cobreix tot el seu cos i actua com barrera protectora contra aquells que intenten desviar-la del seu camí i dels seus somnis. La seva sang vermella i dolça que transporta interiorment el seu cos és impulsada per un cor noble que la fa circular constantment a través de tots els seus conductes, des de: Canyado, Casagemes, Centre, Coll i Pujol, Dalt de la Vila, Manresà, Nova Lloreda, Sant Crist de Can Cabanyes, Sistrells, Bonavista, Bufalà, Canyet, Guixeres, El Mas Ram, Montigalà, Morera, Pomar, Pomar de Dalt, La Salut, Sant Antoni de Llefià, Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià, Artigues, El Congrés, La Mora, El Remei, Sant Roc, Can Claris, El Gorg, El Progrés, El Raval, Lloreda, La Pau, fins, El Puigfred.

Aquests barris que la conformen fan que no sigui invisible per a ningú; oberta i amable, Badalona, acull tant als seus nascuts com a tots aquells nou vinguts que volen viure en ella. Badalona és una aventura plena de possibilitats que permet als seus ciutadans participar dins del seu creixement personal. Badalona és plaça, àgora, intercanvi, debat, opinions, per això la seva gent sap que ha de sortir de casa per trobar-la, per sentir-la, per estimar-la.
Badalona uneix allò local i allò mundial, Badalona és món, un món que ens fa reflexionar, reunir i innovar:

“BADALONA ETS TU, BADALONA SOM TOTS”

Badalona, una ciutat, plena d’individus heterogenis vol que la participació democràtica abraci tots els aspectes, el polític, el cívic, l’econòmic, el social i cultural per a tots els ciutadans. No vol que la seva construcció al Segle XXI sigui en contra dels seus habitants, ni sense les seves opinions. Sap que la participació passa perquè la ciutadania se senti en complicitat amb ella.
Rumia que potser el repte del futur passa per fer més coses i fer-les tomant en consideració els requeriments mediambientals i fent-les sobre tot amb els seus ciutadans en processos de vertebració social, convocant als ciutadans més dinàmics i actius, impulsant fòrums de debat i atrevint-se a dibuixar des de nou valors com els ambientals els escenaris del futur i els programes d’acció que el demà li demani.

Continuar el camí que porta a la formació i construcció d’una Badalona democràtica del Segle XXI, lloc de solidaritat i ciutadania actives, és comprometre’ns a humanitzar la ciutat. L’edificació d’una nova ciutadania requereix que els propis ciutadans se sentin responsables. Una responsabilitat social que impliqui el compromís de tots a ajudar-se mútuament.
En aquests temps de transaccions que està travessant la humanitat en què els negocis, discrepàncies i incerteses constitueixen el quadre dominant, Badalona, cos i ànima, ciutat, territori on es mouen transformacions socials, vol convertir-se en el vector d’un nou humanisme: Badalona, ciutat de pau, de llibertat i de justícia, de cultura, de creativitat, de civisme i de solidaritat.
Badalona és història: conté el temps, és una història que tots transformem dia a dia, pas a pas, com diu la cançó, en la gran ciutat que deixarem plena i diversa a les properes generacions.

CAP
Que té Badalona al cap: pensaments, idees, il·lusions, projectes, somnis, realitats. Badalona recorda el passat però inventa el futur. Sap molt bé que l’educació, la formació, és una eina molt important per a què cada vegada es donin majors igualtats d’oportunitats i una millora en la qualitat de vida del conjunt de la seva ciutadania.

Ella sap que al sentir-se humana l’eix principal, el nucli central del seu pensament són les PERSONES amb totes les variants que pugui comportar aquest concepte, perquè són les persones, la gent que hi viu al seu interior les que li donen el seu veritable sentit, humanitat i identitat.

Badalona és humana i solidària vol suprimir injustícies i qualsevol mena de discriminació, encara sap que resten alguns llocs on la pobresa es manté però treballa i treballarà per a què aquests nuclis desapareguin. Darrerament quelcom ha canviat al seu interior, se sent molt segura, aquells que la vigilen el fan de forma ràpida i eficaç. Vol que els seus ciutadans també se sentin segurs notant que cada vegada disminueixen més alguns dels problemes derivats de la delinqüència, vol que sentin que la presència d’aquells que velen per la seva seguretat ciutadana és cada cop més propera i accessible.

Com li agrada veure que a millorar culturalment i que la cultura es va estenent cada cop més ràpid per tot el seu cos, que és una característica imprescindible pel desenvolupament individual i col·lectiu de les persones, ajudant a enriquir els seus esperits. Té la seguretat de què la cultura té la màgia de transformar i millorar individualment a les persones, doncs amb la cultura se sent, es pensa i es crea. Li agrada veure com es van desenvolupant les expressions artístiques (música, pintura, literatura, arts escèniques...), incrementant els hàbits de costum cultural dels seus ciutadans, promouen valors tan importants com la tolerància i la llibertat.

Badalona no pot amagar que li agrada trobar-se bé físicament, per això l’esport és un element important de la seva tradició esportiva, cada cop gaudeix de més instal·lacions esportives, ha promogut l’esport de base i facilita que cada vegada surtin més especialitats esportives.

Porta molts anys darrera les seves espatlles, però Badalona se sent jove, dinàmica i oberta, encisadora perquè sap que els seus ulls blaus que mirant envers el mar són el mirall dels somnis dels seus ciutadans. Aquest esperit jove li fa transmet als joves els seus valors: solidària, tolerant, social i participativa.

Vol que els joves formin part de la construcció del seu futur, vol que cada vegada siguin més participatius i que fomentin de manera natural les relacions comunitàries. Li agrada escoltar l’opinió dels seus habitants i que aquestes siguin escoltades en fòrums de participació. Creu que la construcció del seu futur és responsabilitat de tots els que la composen (joves, adults, gent gran, governants, associacions, entitats, consells, APAS...).

Quan arriba el bon temps, se sent turística, es fica les ulleres de sol i passeja per la Rambla, el port... Mira el mar i veu passar el tren i es deixa portar pels seus records romans o medievals. Creu que encara no és massa coneguda però també sap de ben segur que té ales i volarà, i la gent vindrà a conèixer-la per que té l’encant que ha anat guanyat amb totes les experiències viscudes.

TRONC
Com està format el seu tronc: serveis: sanitat, gent gran, promoció econòmica, qualitat, benestar, solidaritat, promoció ciutat... El seu tronc acull tots aquells serveis adreçats a la seva gent i les seves demandes. Ella que va estar pionera en temes socials (infància, joves, adults, gent gran, serveis polivalents...) ha anat veient el seu creixement i la seva conversió en serveis més flexibles, innovadors i més propers als ciutadans. Ella sempre ha mirat cap a les persones amb serveis públics de qualitat. Un d’aquests serveis significatius ha esta la sanitat, encara que no té gaires competències, ha treballat i treballa en projectes importants lligats a la promoció de la salut pública.

Dins de la seva formació aposta per la consolidació econòmica i el desenvolupament del sector terciari, sense oblidar la indústria, nucli de noves comunicacions i coneixements. Pel seu equilibri econòmic, ella sap que es necessita potenciar el sector dels serveis com una força pel seu desenvolupament i per a la creació de llocs de treball. Sap que el sòl industrial a les seves entranyes és necessari per a què s’instal·lin antigues i noves empreses. No li agrada que la seva gent hagi de marxar fora.

Badalona és cordial, li agrada mantenir bones relacions tan dins seu com cap l’exterior, per això, manté relacions estretes amb les altres companyes del Barcelonès Nord, del Maresme i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Badalona defensa la seva identitat però resta oberta amb tots aquells que comparteixen objectius comuns. Sap que el fet d’estar a prop de la seva gran amiga Barcelona li fa ocupar una situació privilegiada, i de tant en tant li agrada sortir de si mateixa i anar a recórrer món; les noves millores en les xarxes de comunicacions li permeten fer viatges, i veure com es van modernitzant les infraestructures viàries.

Quan se sent trista o malenconiosa s’arregla una mica i es va de compres. Pot optar per anar als petits comerços, les grans superfícies com el Màgic Badalona o el Carrefour de Montigalà, els mercats municipals... sap que l’activitat comercial és clau per a la seva economia i que és necessari que hi hagi un equilibri entre tots ells. Badalona també internacionalitza la seva economia, potencia les noves tecnologies i als emprenedors amb més formació i ocupació. Ofereix als ciutadans el dret i la possibilitat d’escollir, obrint més espais per a què puguin exercir la creativitat, i oferint oportunitats d’oci i de plaer: ella no vol ser només un òrgan econòmic, la festa i la gresca també formen part del seu tarannà.

EXTREMITATS
Quines són les seves extremitats: circulació, transport, territori, infraestructures, espais públics, medi ambient. Badalona trepitja segura. La xarxa de transports li permet desplaçar-se allà on vol; un dels seus somnis és l’estació central multimodal a la Plaça de les Cultures, com lloc de trobada dels que van i dels que venen.

Creu en què un dels elements més significatius de la convivència de la seva gent es tradueix en el manteniment dels espais públics, a través d’un bon estat d’ús, de neteja i de respecte pel medi ambient. Creu que l’esperit cívic dels seus ciutadans contribueix a què es puguin sentir orgullosos del lloc on viuen. Badalona és la casa de tots/es i per tant és cosa de tots. Essent creadora de ciutadania i de barreja de cultures se sent més ciutadana.

Ella és conscient que l’urbanisme és un instrument important dins de la seva identitat, té il.lusions posades a la construcció pública d’habitatges amb preus assequibles pels menys afavorits socialment. Ha sabut projectar operacions urbanístiques modernitzant la seva imatge i incrementant la qualitat de vida dels seus ciutadans.

Ecològicament va millorant tant pel que fa a la qualitat de l’aire, de l’aigua del mar, al nombre i varietat d’arbres i la creació de nous parcs. Encara veu que li resta una mica per estar al nivell de les companyes Europees més avançades. Sempre s’ha sentit compromesa amb el medi ambient natural i amb una nova relació de l’entorn natural. Incorpora al seu interior el concepte de sostenibilitat, tant pel que fa al seu funcionament com a l’educació dels comportaments de les persones. Ofereix i oferirà al seus ciutadans i ciutadanes xarxes d’infraestructures adequades, habitatges dignes com un dret humà fonamental perquè ella vol que la mirada dels seus ciutadans passi a formar part del seu ésser, de la seva manera de ser.

Per finalitzar només dir-vos que espero que vingueu a visitar Badalona. Si voleu podeu visitar: La platja, el Carrer del Mar, La Rambla, el Port, el Museu per conèixer la seva història romana, el parc romàntic de Ca l’Arnús, el Poliesportiu Municipal d’Esport i la Ciutat Europea del Bàsquet entre d’altres llocs.

Penseu sempre que l’educació i els coneixements obren camins i obren el cor de les persones apropant-nos des de qualsevol racó del món. Felicitats per la vostra idea.
Petons i una forta abraçada

Mari Carmen

Badalona, 17 d'octubre de 2008

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

2008-09-29T03:18:00.000-07:00

NOU DISSENY PER A LES AGRUPACIONS SOCIALISTES

En vista de l’èxit que va tenir la decoració del passat 11è Congrés i l’acceptació per part dels delegats i de les delegades assistents al Congrés. Dues companyes l’Hermi i la Mari Carmen van pensar en la possibilitat de traslladar aquesta nova idea de disseny a les Agrupacions del Partit..

Per què? Perquè creuen que l’entorn facilita la predisposició al diàleg i al debatre d’idees; perquè un entorn agradable i acollidor possibilita les ganes de treballar i fomenta la motivació de les persones.

El company Jose Zaragoza durant el Congrés va fer al·lusió al color vermell, el nostre color, dient que “el vermell és intensitat”. El color vermell és el color de la fortalesa, la determinació, la passió, el desig i l’amor, per això com socialistes que són creuen en la importància dels sentiments i de les emocions a l’hora de traslladar els nostres missatges. Van pensar que seria engrescador que les Agrupacions mostressin aquest nou esperit d’intensitat, de passió, i de motivació.

I van imaginar un decàleg d’utensilis decoratius per tal de recolzar la seva idea

1.- RECICLATGE CAIXES CARTRÓ COM ELEMENT DECORATIU (quadres, papereres...)
2.- UN SOFÀ IKEA
3.- DOS BUTAQUES (VERMELL I BLANC)
4.- DOS TAULES PETITES (VERMELL I BLANC)
5.- COIXINS (BLANCS I VERMELLS)
6.- LLUMS DE PEU
7.- QUADRES AMB IMATGES SOCIALISTES
8.- PLANTES i ROSES COM UNIÓ ENTRE LA NATURALESSA I L’ÉSSER.
9.- DETALLS DECORATIUS EN FUNCIÓ DE LA CARACTERÍSTIQUES DE CADA AGRUPACIÓ.
10.- ALEGRIA, HUMOR I IMAGINACIÓ.

CREATIVITAT ESTIUENCA

2008-09-08T10:11:00.000-07:00

LA BADALONA QUE SAP ON VA

2008-07-30T10:47:00.000-07:00

LA BADALONA QUE SAP ON VA

2008-07-30T10:46:00.000-07:00

BADALONA, SEMPRE

2008-07-30T10:34:00.001-07:00

EL VERMELL DEL PSC

2008-07-22T04:16:00.000-07:00

El vermell del PSC

Em dic Mari Carmen, potser hagueu escoltat parlar de mi, sóc militant de l’agrupació local del PSC de Badalona. Tinc quaranta-tres anys (el proper dia 26 de juliol és el meu aniversari), sóc simpàtica, a vegades tinc punts de clarividència, un currículum bondadós i una llicenciatura en lletres, una amiga seriosa – no massa coneguda que no parla mai de la seva vida privada, excepte amb mi -, un cotxe blanc, i molts somnis al cap. Somniadora!

Aquest cap de setmana, va tenir lloc l’11è Congrés del PSC. Corrien remors que seria un Congrés indiferent, que el President del Govern, José Luís Rodriguez Zapatero no vindria, que no hauria massa renovacions... Però es van equivocar: Zapatero va assistir; es va aprovar una nova executiva, amb nous companys i noves companyes, gent jove amb empenta, “felicitats a la companya Jordina Freixanet, i a la resta de companys i companyes de la nova Executiva Nacional”. El Primer Secretari del PSC, en Josep Montilla va deixar constància que la seva prioritat és Catalunya. El nomenament del nou president del Partit, el company Isidre Molas. Allò realment cert és que els/les Socialistes Catalans varem presenciar el Congrés més emotiu que el PSC ha viscut fins ara. Si he dit bé: EMOTIU, d’emocions, de sentir, de sentiment.

Des d’una butaca vermella, disseny IKEA = IDEA, còmodament relaxada, vaig pensar que la màgia existeix quan creiem que les coses poden canviar; que la màgia existeix quan un sentiment interior ens fa veure el millor de les persones i de les coses; que la màgia existeix quan estenen la mirada del jo al nosaltres; que la màgia existeix quan més enllà de la ciència i la tecnologia sorgeix una emoció.

Molta gent pensa que allò únic que val és la ciència, la lògica, la raó. Però i les emocions, que succeeix amb el món emocional? Les emocions es viuen, se senten, es reconeixen. Cap ser humà podria viure sense experimentar emocions. No podríem. Si mirem, si olorem, si mengem, si acaronem, si abracem: RECORDEM, i amb el record venen conceptes, idees, imatges. Arriba el desig de convertir en paraules aquella imatge que representa la nostra emoció, i si aconseguim transformar la imatge en paraula, l’alegria que ens embarga pot ser tan gran que ens sentim temptats a compartir-la amb altres. I això és el que vull fer a través d’aquest petit text.

En alguns llocs la pura intenció de compartir emocions i pensaments amb altres es considera una manca de tacte, quasi com una conducta antisocial. Inclús algunes societats han fet esforços per tal d’evitar el contacte físic i espiritual d’uns amb altres. Diuen que la confiança i l’apropament ens tornem vulnerables, i per això enalteixen la desconfiança i estimulen la individualitat, màscares patètiques d’una societat moderna a la qui fa nosa mostrar les seves emocions. Ha estat a finals del segle XX, (un segle que s’ha empenyorat en menysprear l’emoció), quan s’ha començat a parlar d’allò que diuen intel·ligència emocional i s’ha pres consciència de què l’estat emocional d’una persona determina la forma en què percep el món. Els/les socialistes catalans hem dut ha terme un Congrés que més enllà del debat d’idees, hem sabut potenciar la relació entre els/les delegats/des i convidats/des, creant ambients amigables i acollidors.

Em vaig aixecar de la butaca, i em vaig adreçar a l’espai virtual, volia mirar el significat de la paraula emoció, abans que comencés la sessió plenària. Què és una emoció? I vaig llegir: l’arrel llatina de la paraula emoció és “emovere”, formada pel verb “moter” que significa moure i el prefix “e” que implica allunyar-se, per tant l’etimologia suggereix que una emoció és un impuls que ens convida a actuar, a fer, a escriure...

Penso: “què és allò que ens porta a treure una fotografia del calaix dels records? O cercar en el bagul dels records el primer carnet com delegat o delegada del PSC? El desig de reviure una emoció! Emocions, sentiments, com molt bé va dir el company Joan Reventós “El socialisme, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa les persones el socialisme no acaba de ser del tot...”. Hi són tots. Aquí està la fotografia, d’esquerra a dreta: Antoni Castell, Miquel Iceta, Manuela de Madre, Josep Montilla i Josep Zaragoza. La primera línia del gran equip dels socialistes catalans.

A l’11è Congrés del PSC, on el vermell ha estat força intens, he gaudit de moments màgics que guardaré per sempre dins del meu bagul personal: la ideologia socialista plasmada en bons discursos polítics; la bona relació amb els companys i les companyes de la meva agrupació, Badalona, en capçalada pel seu Primer Secretari i Alcalde, en Jordi Serra; la precisió dels detalls per part d’en Justo Alarcón, el secretari d’organització de la meva Agrupació; les relacions amb companys/es d’altres Agrupacions; tornar a veure als companys del Postgrau i de l’Escola Xavier Soto; recordar la teoria del croissant en uns ulls impressionants; la fotografia inesperada amb el company Jaume Collboni; la salutació inesperada d’en Jordi Hereu i les seves paraules: “ el socialisme no és una estació on arribar sinó una manera de viatjar”; l’acalorament del company Cipriano López al rebre els aplaudiments pel seu nomenament dins la comissió de garanties; els cafès aromàtics al jardí acompanyats de paraules i de somriures; els tatuatges d’henna de les meves companyes i el mirall del llac que va despertar la vena poètica i somniadora.

Camí del plenari, amb els passadissos plens de delegats/des, rumio la manera de fer arribar les meves felicitacions a totes les persones que han treballat (personal del Partit, personal de neteja, de càtering, de seguretat...) en un Congrés inoblidable que passarà a formar part de la memòria dels socialistes Catalans.

Moltes felicitats companys, companyes!

Badalona, 22 de juliol de 2008

ABRAÇADA AROMÀTICA

2008-07-14T08:56:00.000-07:00

BAETULO: UNA CIUTAT ENTRANYABLE

2008-07-08T08:36:00.000-07:00

La ciutat de Baetulo va ser fundada la primera meitat del segle I abans de la nostra era, fa més de dos mil any. Baetulo era una ciutat de nova planta, emmurallada, amb un traçat urbanístic clàssic, racional basat en el model de Roma: una retícula de carrers rectes que s’estenien a banda i banda de dos carrers principals, el cardo (de muntanya a mar) i el decumanus (paral·lel a la costa). Cardo i decumanus convergien en el forum, la plaça porticada, al bell mig de la ciutat. Allà hi havia els edificis públics més importants: el temple, el teatre, les botigues o tavernae i les termes.

Baetulo era un oppidum civium romanorum, una població de ciutadans romans. En ella convivia romans i laietans. Les famílies benestants vivien en cases àmplies i ben acomodades, com les anomenades “casa dels dofins” i “casa de l’heura”, que avui es poden visitar. La resta vivia en illes de cases, i en vil·les o masies escampades per tot el territori, cultivant la terra per abastar d’aliments a la ciutat.

Des de la seva fundació, Badalona, “Baetulo”, va arribar a ser una ciutat molt emprenedora, que es va consolidar ràpidament. La seva principal font de prosperitat va ser el comerç de vi. El segle II adC, va ser l’època de major esplendor de la ciutat, destacant restes arqueològiques de gran importància com els banys públics, la Venus de Badalona o el món urbà domèstic. El darrer fet important a destacar va ser la concessió de Ius Latii per a les terres laietanes gràcies a l’emperador de moment Vespasiano (segle II adC). Badalona va passar a ser municipi i els seus ciutadans, ciutadans romans de ple dret.

A partir del segle X es torna a configurar en Badalona un nucli urbà en l’antiga ciutat romana. Durant els segles IX i X es desenvolupa la Badalona medieval, que passarà a ser coneguda posteriorment com l’àrea de "Dalt de la Vila”. El nucli urbà que es va anar desarticulant, finalment es va recompondre en el segle XII en les immediacions de la sagrera amb l’acta de consagració de l’església de Santa Maria en el 1112, aquest ja era l’antic nucli fundacional de la “Baetulo” romana, en Dalt de la Vila. Aquest serà doncs l’eix de formació de la Badalona actual. L’any 1382, aconseguirà el règim municipal i també es va implantar la insaculació per escollir a parts iguals el govern.

Les antigues vil·les romanes es van transformar, amb el pas del temps, en masies i es va crear una doble situació: la urbana i la rural, que mantindrà un equilibri estable fins mitjans del segle XVIII. És llavors quan algunes construccions continuaran un estil senyorial i, en canvi, altres conservaran el seu caràcter defensiu, fruit d’una època en la qual la costa catalana va patir moltes incursions pirates.

Al segle XIX Badalona havia passat a comerciar els seus excedent en el gran mercat emergent barcelonès, que començava a mirar envers la industrialització. Administrativament, Badalona va continuar funcionant amb la insaculació fins que es va veure afectada pel Decret de Nova Planta, que va imposar l’estructura provinciana borbònica del victoriós rei. Badalona no va rebre bé aquests canvis governamentals. El nivell de vida del municipi, poc a poc, va anar adreçant-se envers l’inexorable procés d’industrialització que catapulto l’èxode rural i l’economia catalana del segle XIX.

Badalona, va començar a créixer a prop del mar apareixent els populars “badius” o naixent un dels eixos comercials actuals, el carrer del Mar. La pesca i l’agricultura van ser puntals econòmics de la Badalona d’inicis del segle XIX. La marina mercant i de cabotatge, van tenir suficient rellevància, fins mitjans del segle XIX. Badalona viu un procés d’immigració des de la Catalunya interior, degut a l’èxode rural, que va fer augmentar la població del municipi a 12.600 habitants en 1860. Aquests van ser els que van protagonitzar el creixement demogràfic, però també urbanístic badalonès, inaugurant un conjunt de nous carrers fins que van arribar a establir-se les primeres fàbriques de teixits, i després el vapor. L’arribada del tren a la ciutat en la mítica línia Barcelona - Mataró va ser el rampell definitiu. La indústria arribava de la mà de Barcelona, a la vegada que es va traslladar a la ciutat comtal la indústria alimentaria de la zona.

El 29 d’abril de 1859 es col.loca la primera pedra de la nova construcció de l’Ajuntament que es va acabar a principis de 1860. En 1897, la Reina Maria Cristina, la regenta, atorgava el títol de ciutat a Badalona. Una ciutat que ja a inicis del segle XX, va disposar d’una immensa varietat industrial que poc a poc va començar a desplaçar als nuclis tradicionals vinculats amb la pesca. Va ser a finals del segle XIX amb el naixement del moviment obrer a Badalona amb distingides figures del moviment como Joan Peiró o Simó Piera. Culturalment, Badalona també va tornar a obrir l’impulso renacentista, des de el teatre con Enric Borràs i el Teatre Zorrilla. La premsa de l’època amb publicacions com el “Eco de Badalona” 1868 o “Acció” 1910-1919. En 1921 es va fundar l’“Orfeón Badalonés”, mentre començaven a tomar forma les iniciatives esportives emergents des del món de futbol, bàsquet i la natació entre molts altres.

Badalona, no va estar eximida de patir tant la dictadura de Primo de Rivera com la guerra civil i la posterior dictadura de Francisco Franco. Va ser amb diferència la dictadura la que va marcar el fre de l’efervescència cultural de Badalona, com la de la resta de Catalunya, amb la posterior represàlia i l’època de clandestinitat de la cultura.

Badalona va rebre amb entusiasme la proclamació del nou règim, el de la II República. La ciutat va viure intensament tots els esdeveniments polítics i socials d’aquests anys. Les seqüeles de la Depressió econòmica mundial van afectar també a Badalona i van provocar una taxa d’atur elevat i una crisis molt fort.

La guerra va alterar totalment la vida dels badalonins. Posteriorment l’inici de la postguerra va ser significatiu en aquesta ciutat, amb l’assassinat de l’alcalde d’Esquerra Republicana de Catalunya, Frederic Xifré en 1940, el mateix any que el propi President de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys. La dictadura va ser el gran moment d’expansió de la ciutat, que va rebre un fluix d’immigració de diversos llocs d’Espanya i que no va poder absorbir degut a la pròpia estructura del poder, donant lloc a barraques i l’aparició de barris amb unes condicions de vida insalubres.

Entre els anys 1960 i 1975 va ser l’època de la recuperació política, de l’actuació clandestina dels partits, de la reorganització obrera, de la creació de les associacions de veïns i de la creació de grups i entitats que iniciaven una nova activitat cultural. En 1978, el cantautor Joan Manuel Serrat li va dedicar a la ciutat el pasdoble Qúe bonito es Badalona.

Les primeres eleccions municipals democràtiques, després de la Constitució de 1978, van tenir lloc el tres d’abril de 1979. Van donar a Badalona una clara victòria dels partits d’esquerra. En el primer govern de la ciutat van participar tots els grups polítics sorgits de les eleccions. En aquests primer quadrienni (1979-1983), el grup majoritari, i el de l’alcalde, va ser els dels comunistes del PSUC i en els quatres següents (1983-1987, 1987-1991, 1991-1995 y 1995-1999) el dels socialistes del PSC-PSOE, amb el relleu conseqüent al davant de l’alcaldia.

Badalona, és avui en l’actualitat la tercera ciutat de Catalunya en població darrere Barcelona i Hospitalet de Llobregat. L’expansió brutal del darrer segle en el marc d’una dictadura poc interessada en el disseny de models urbanístics sostenibles, han fet del creixement de la ciutat, una subdivisió d’àrees; les diferents badalones que la composen, fan d'ella, una ciutat dinàmica i viva.

LLIBRES AMB AROMA

2008-07-04T11:07:00.001-07:00

| View | Upload your own

ORATORIA AMB AROMA

2008-06-25T08:35:00.000-07:00

| View | Upload your own

LIDER I LIDERATGE

2008-06-12T04:04:00.001-07:00

| View | Upload your own

CATALANISME FEDERALISTA (1ª part)

2008-06-12T02:15:00.000-07:00

Resum dels cinc primers capítols del llibre del company Miquel Iceta Catalanisme federalista.

Introducció
La insistència d’alguns creadors d’opinió en afirmar que el PSC no té un projecte propi per a Catalunya, ni les idees clares sobre l’encaix de Catalunya en el conjunt d’Espanya, ha estat el motiu que ha portat al company Miquel Iceta a escriure el llibre Catalanisme federalista.
N’hi hauria d’haver prou amb recordar el suport constant de la ciutadania al PSC al llarg dels darrers 30 anys en convocatòries electorals de tota mena, que seria impensable si la nostra formació política no tingués un projecte clar i percebut de forma positiva per centenars de milers de ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Però sembla que aquesta no és una raó suficient per algunes persones. Per a alguns, el fet que la nostra actuació política no estigui basada en l’imaginari de la confrontació entre Catalunya i Espanya respon a una suposada absència de projecte.
El PSC és un partit amb personalitat jurídica pròpia i amb total sobirania pel que fa a la seva actuació a Catalunya, i que ha decidit mantenir una relació federal amb el PSOE. Creiem que aquest model és compartit per molts catalans que volen més autonomia, més autogovern i l’evolució d’Espanya cap a un Estat federal.
Feia temps m’havia promès a mi mateix que quan es complissin 30 anys de la meva militància socialista faria un llibre; estic fart que es digui que el PSC no té un projecte catalanista clar. Perquè és fals. Vaig descobrir amb sorpresa que el llibre d’Emili López En nom de Catalunya. Els catalanismes moderns a través dels seus textos, utilitzava dos articles de premsa meus, per il·lustrar el capítol dedicat al Catalanisme federalista socialista.
Per primera vegada a la història, dos presidents socialistes, Pasqual Maragall i José Montilla, han encapçalat el Govern del nostre país, i hem impulsat l’elaboració, negociació i aprovació de l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya 2006.
Faré una breu referència a alguns textos rellevants. Des dels documents del procés d’unitat socialista a l’aportació fonamental al pensament del federalisme socialista que es va produir amb motiu del 5è Congrés del PSC celebrat el 1987 a Barcelona, a partir d’una ponència marc en la qual Antoni Castells i jo mateix vam treballar de valent.
El 5è Congrés va marcar un moment molt important en l’elaboració teòrica del PSC sobre el catalanisme federalista; el volum col·lectiu “Federalismo y Estado de Autonomias”.
Des del meu punt de vista, el catalanisme és un sentiment cívic compartit, difús i tranversal,un sentiment d’estima per la terra, la cultura, la història i la llengua catalanes, és la convicció que des de l’autogovern de Catalunya podem construir una societat pròspera i avançada, lliure, segura, justa i solidària, un país en el qual els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin desenvolupar en plenitud els seus projectes de vida i intentar ser feliços.
Hi ha moltes definicions de catalanisme però totes coincideixen: la defensa de la identitat catalana a traves de l’autogovern per assolir majors cotes de llibertat i progrés. Però el catalanisme s’expressa a través de projectes polítics diferenciats. Hi ha diverses interpretacions sobre com servir millor els interessos de Catalunya: l’autonomisme, el federalisme, el sobiranisme o l’independentisme. I també hi ha formes diverses d’interpretar la identitat catalana i de com preservar la nostra llengua i el nostre llegat cultural.
Per això resulta ridícul l’esforç d’alguns per intentar monopolitzar el catalanisme. Quan parlem de catalanisme estem parlant d’un sentiment, de les moltes maneres d’identificar-se amb el país que no necessiten refundacions, ni reformulacions, ni pautes, ni models, ni receptes, ni carnets, ni cases comunes. El catalanisme no necessita ni líders carismàtics, ni messies, ni herois. És un sentiment cívic, que no admet cap mena d’apropiació personal ni de patrimonialització partidista.
Ja ho deia en Sisa; “casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d’algú”. El catalanisme ha d’estar a totes les cases que ho vulguin i si hi ha d’haver una casa comuna o una gran casa del catalanisme, aquesta ha de ser Catalunya, com ha afirmat en diverses ocasions el president Montilla. El catalanisme precisa d’un impuls col·lectiu. Un impuls que ha d’encertar en assenyalar horitzons de futur. Aconseguir que el catalanisme sigui atractiu per a la immensa majoria, que esdevingui un sentiment cívic àmpliament compartit, el projecte nacional de la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Deia el poeta León Felipe: “¡No hay que llegar los primeros y solos, sino con todos y a timpo!”, Aquest és el repte del catalanisme d’avui. En una Catalunya que ha passat, en un tres i no res, dels 6 milions als més de 7 milions i mig.
Precisament un dels mèrits del catalanisme ha estat històricament el seu caràcter integrador, la seva capacitat de convertir en catalanistes a gent no nascuda a Catalunya. El catalanisme només podrà prevaler si és capaç de “fabricar catalanistes”. La gent apreciarà l’autogovern si aquest va aparellat al bon govern. Cal convèncer a tothom del a necessitat imperiosa de fomentar el coneixement i la difusió de la nostra llengua. Si l’autogovern és vist com a garantia de progrés, tothom el defensarà; si apareix estrictament com el camp de batalla per a escatir qui és més catalanista, es convertirà en quelcom estèril i inoperant.
Certament, o Espanya es reconeix a tots els efectes com a plural i diversa o pot esdevenir un marc fracassat per la convivència entre els pobles que la integren.
Catalunya tan sols se sentirà còmoda en l’Espanya plural, i podrà seguir essent motor del desenvolupament econòmic, social i cultural d’Espanya, si pot ser ella mateixa, si obté el carbó necessari (finançament, infraestructures i inversions) per tal de seguir sent la locomotora d’Espanya, la punta de llança europea des de l’euroregió Pirineus-Mediterrània, si pot reconèixer-se millor en les institucions comunes de l’Estat (Senat, Tribunal Constitucional), si pot fer sentir la seva veu i la seva llengua en les institucions espanyoles i europees.
El socialisme català reclama avui més autogovern per Catalunya, tot desenvolupant en plenitud el nou Estatut, i més federalisme a Espanya i Europa. Idees que són a la vegada utopies possibles i camins de progrés i llibertat
Cal que la cohesió no impedeixi als territoris més dinàmics seguir exercint de motor i d’avantguarda, que el ple reconeixement de la diversitat cultural i lingüística no sigui present de forma ridícula com a amenaça per la puixant llengua castellana sinó que doni pas a un esforç conjunt per fomentar la riquesa cultural i lingüística.
La nostra prioritat és treballar per garantir el major benestar possible, la major justícia social i possible, ja que aquet, més que cap altre, és i ha de ser l’objectiu del socialisme català, del catalanisme federalista i de les esquerres de Catalunya.

1.- LA AUTODETERMINACIÓN EN SERIO
(La Vanguardia 04-11-04)
Autodeterminación es el derecho invocado por una colectividad territorial para decidir de forma unilateral en un momento determinado sobre su propia forma política. Es evidente que la Constitución no otorga ese derecho a las nacionalidades y regiones que integran España, a las que no reconoce una soberanía originaria.

Autodeterminación y nuevo Estatuto no sólo son caminos distintos, sino que son difícilmente conciliables.

Todos estamos de acuerdo en que el futuro de Cataluña está fundamentalmente en manos de sus ciudadanos y ciudadanas que irán decidiendo sobre la mejor forma de defender sus intereses y de hacer realidad sus anhelos. Nosotros proponemos que lo hagan a través de un gran acuerdo para la aprobación de un nuevo Estatuto que incremente de forma significativa el autogobierno de Cataluña en un mundo se soberanías compartidas e interdependencias crecientes.

2.- ¿ES EL FEDERALISMO COSA DE INGENUOS? El País 06-12-04
Los federalistas somos para muchos un incordio que requiere grandes dosis de paciencia, y para no pocos somos el peor adversario de los tópicos en los que asientan sus ideas.

Los federalistas estamos convencidos de que ni Cataluña ni España son identidades nacionales homogéneas, y de que dos o más naciones pueden convivir fraternalmente en un mismo Estado.

Federalismo vine de pacto. Y es precisamente ese concepto de pacto el que incomoda a los nacionalistas. Por difícil que sea el camino del acuerdo, la vía del conflicto sólo conduce al desastre. El País: “Tan malo es hacer política sólo con los sentimientos como ignorarlos. Cuando ocurre una de las dos cosas el conflicto es probable, y requiere de gran sabiduría intentar resolverlo sin provocar males mayores”.
El federalismo es unión y libertad, una filosofía política de fraternidad que se propone evitar el enfrentamiento entre sentimientos nacionales de distinto signo, la estéril discusión sobre soberanías originarias y una confrontación identitaria excluyente, para poder alcanzar un acuerdo político-institucional que haga posible el respeto y la lealtad recíprocas. El federalismo es una guía de soluciones prácticas a los problemas planteados por estructuras políticas complejas, especialmente las integradas por diversas realidades nacionales, y un conjunto de mecanismos para poner en práctica el principio de subsidiaridad.

¿Qué implica la consideración de Cataluña como sujeto político?. Reconocer que la aspiración de la nación catalana al autogobierno no se funda sólo en textos legales, sino que responde a una voluntad afirmada continuadamente a lo largo de la historia; contribuir al fomento y la unidad de su lengua propia; respetar sin cortapisas el ejercicio de las competencias que ya tienen reconocidas y de aquellas que deban añadirse ahora fruto de la experiencia acumulada o de la aparición de nuevas necesidades, hacer posible su participación en las instituciones europeas; considerar a la Generalitat como institución del Estado, e impulsar mecanismos de participación y codecisión como un Senado federal, en los que las cuestiones forales, lingüísticas, culturales o correspondientes al Derecho civil propio deban contar necesariamente con el acuerdo de las comunidades autónomas directamente afectadas.

La ciudadanía de Cataluña quiere decidir sobre el destino de los recursos que genera, sufragando la parte que le corresponda de los gastos generales del Estado y manteniendo una aportación solidaria de recursos a las comunidades autónomas menos desarrolladas. A partir de estos principios, difícilmente rechazables, debemos encontrar una fórmula satisfactoria para todos, una fórmula solidaria que asegure a Cataluña los recursos para mantenerse como locomotora de España y que asegure su competitividad en la economía globalizada del siglo XXI.

3.- CONFERÈNCIA A TRIBUNA DE GIRONA SOBRE L’ELABORACIÓ DEL NOU ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA 14-04-05
El darrer quart del segle XX ha estat el període més llarg de pau, democràcia i prosperitat a Espanta en els darrers tres segles. I per a Catalunya aquest ha estat el període de més autogovern i de millor reconeixement de la nostra personalitat nacional.

En paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer: “el balanç d’aquests cinc lustres ha de començar necessàriament amb el reconeixement del canvi radical i positiu que la Constitució espanyola de 1978 i l’Estatut d’autonomia de 1979 van suposar respecte a la tradicional organització centralista del poder estatal a Espanya. Sense por de ser massa emfàtics, podem afirmar que l’Estatut va permetre que Catalunya recuperés no solament el seu dret a autogovernar-se, sinó també la seva dignitat col·lectiva com a comunitat nacional. L’Estatut ha fet possible que Catalunya gaudeixi del període més llarg d’autogovern en la seva història contemporània”.

Quines són les competències que hem assumit? Dret civil, cultura, patrimoni històric, artístic i monumental, investigació, règim local, ordenació del territori i urbanisme, turisme, obres públiques, transports, cooperatives, cambres de comerç, col·legis professionals, assistència social, planificació de l’activitat econòmica, indústria, agricultura, ordenació del crèdit, banca i assegurances, ensenyament, sanitat, etc.

Recordem que per primera vegada en vint-i-cinc anys un govern d’Espanya ha anat a Brussel·les a demanar el reconeixement oficial del català. Per primera vegada des del nostre ingrés al que llavors s’anomenava Comunitat Econòmica Europea un govern d’Espanya ha signat un acord amb totes les Comunitats Autònomes perquè aquestes puguin participar en les reunions de les institucions europees a nivell ministerial. Demà el Consell de Ministres aprovarà la llei per la qual es retornaran a Catalunya els documents incautats a la Generalitat després de la Guerra Civil.

Vull detallar la posició del PSC sobre el nou Estatut i també sobre la reforma constitucional, a partir d’un determinat plantejament polític i filosòfic que no és altra que la nostra doctrina federal, de pacte, d’unió i llibertat en paraules de Joan Maragall.

El PSC defensa el màxim autogovern per a Catalunya en el març de la construcció d’una Espanya federal en una Europa federal. Aquest és el nostre objectiu.

Espanya ha d’esdevenir progressivament un Estat federal plurinacional. Espanya ha de funcionar com la República Federal Alemanya, sense oblidar que, a diferència d’Alemanya, Espanya és un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic. I que els catalans estableixen la seva vinculació a Espanya en tant que catalans, és a dir, partint de la convicció profunda que Catalunya és un subjecte polític, una nació.

La nostra proposta federal parteix de l’acceptació plena de la sobirania del poble espanyol, consagrada a la Constitució, i volem que els representants polítics d’aquesta sobirania (les Corts Generals) preguin un conjunt de decisions de gran importància (reforma dels Estatuts, reforma de la Constitució, reforma de les lleis orgàniques) per a l’aprofundiment de l’autogovern de Catalunya i el ple reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat. Mentre les propostes sobiranistes cerquen la independència o una relació d’Estat lliure associat, separant Catalunya d’Espanya, nosaltres parlem de mecanismes de codecisió, o per dir-ho en feliç expressió de José Luis Rodríguez Zapatero en el debat sobre pla Ibarretxe al Congrés dels Diputats: “si vivimos juntos, hemos de decidir juntos”.

Per a nosaltres són nacionalistes (nacions) aquelles Comunitats formades al llarg de la història, amb llengua i cultura pròpies, amb Dret civil propi, amb drets forals reconeguts. 25 anys després del pacte constitucional no sols ha de mantenir-se la distinció entre nacionalitats i regions, sinó que resultaria oportú precisar qui és què.

Nosaltres el que diem és que Catalunya és una nació que és conscient del seu lloc en el món, que és un lloc que passa per la seva presència a Espanya i a Europa i que d’això no en fa qüestió, sempre que es puguin fer les coses a la mesura de les nostres necessitats i les nostres possibilitats, allò de “a cada cual según sus posibilidades, a cada cual segün sus necesidades”.

Reconeixement de Catalunya com a nació.
Contribució al foment i a la unitat de la llengua catalana.
Respectar sense limitacions les competències que tenim reconegudes.
Participar en les institucions europees. Hem fet un pas endavant, se n’han de fer més.
Necessitem un Senat per compartir.

Nosaltres volem que es tingui en compte la llengua catalana o el Dret Civil català perquè són coses que ens identifiquen i que han estat una tradició que no només hem recollit sinó que hem fet florir i que han donat uns fruits. Per exemple, el règim matrimonial de separació de béns per nosaltres té una gran importància, i no només per la seva importància econòmica sinó també per la consciència del paper de la dona en la societat. Tots aquests factors que defineixen la personalitat dels catalans volem que es tinguin en compte com a factor positiu.

La reforma del Senat és indispensable per a l’aprofundiment de l’autogovern i per a la transformació federal d’Espanya. El Senat hauria de ser la Cambra de les Comunitats Autònomes, perquè aquestes acordin qüestions entre elles, entre elles i el Govern de l’Estat, i entre elles i el Congrés dels Diputats, desenvolupant així una funció decisiva en la distribució territorial del poder de l’Estat, i abandonant el trist paper de cambra de segona lectura. El Senat així concebut hauria de garantir la defensa de la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme d’Espanya i podria assegurar la participació de les Comunitats Autònomes en quatre qüestions estratègiques i crucials:

- L’elaboració de la legislació de l’Estat, especialment quan afecti la distribució territorial del poder polític.
- La formació de la voluntat estatal en la Unió Europea.
- La designació de membres d’òrgans constitucionals.
- La decisió sobre les qüestions relatives al finançament autonòmic i a la territorialització de les inversions de l’Estat.

1.- Preàmbul i títol preliminar
Nosaltres defensarem la definició de Catalunya com a nació. Nosaltres creiem que més autogovern i més lleialtat van de la mà.

2.- Drets i deures (garanties)
Per a nosaltres més autogovern i millor finançament sols tenen lògica des de la perspectiva d’assolir més qualitat de vida i més justícia social.
(Nosaltres en canvi diem: “ si fem un capítol de drets i deures que va lligat als principis rectors de les polítiques públiques, els ciutadans s’hi veuran més reflectits perquè veuran per a què serveix l’Estatut, que no és només un entramat institucional, sinó el motor d’unes polítiques públiques adreçades a millorar el benestar dels ciutadans i a fer una societat més justa).

3.- Competències
Compartim plenament el criteri de precisar l’abast de les competències atribuïdes a la Generalitat, per evitar la seva erosió per part d’una legislació bàsica de l’Estat que vagi més enllà de la fixació d’unes bases mínimes.

4.- Institucions (Administració local, Organització territorial, Poder judicial)
Cal que aquest Estatut sigui també l’Estatut dels ajuntaments catalans.

5.- Relacions amb l’Estat i altres Comunitats Autònomes
Defensem l’enfortiment de la funció de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. Molts dels problemes difícils de resoldre en aquest capítol trobarien adequada solució si el Senat esdevingués realment una Cambra de representació territorial.

6.- Relacions amb la Unió Europea i acció exterior de la Generalitat
L’acord sobre la presència de les Comunitats Autònomes en les institucions europees.

7.- Finançament
Aquest serà un dels punts principals del debat estatutari. L’enfocament multilateral o federal implica una gran capacitat de negociació amb la resta de Comunitats Autònomes i amb el Govern de l’Estat.
La nostra intenció és fer una proposta que pugui ser d’aplicació general i partirà dels següents principis:

a.- Creació de l’Agència Tributària de Catalunya amb la responsabilitat de recaptar tots els impostos pagats pels ciutadans de Catalunya.
b.- La Generalitat haurà de tenir una àmplia capacitat normativa sobre aquests impostos.
c.- Una part del rendiment d’aquests impostos correspondrà a l’Estat.
d.- Catalunya ha de contribuir a la solidaritat amb la resta de Comunitats Autònomes perquè totes les CCAA puguin prestar nivells de serveis similars si fan un esforç fiscal similar.
e.- Aquesta solidaritat no pot ser ni opaca ni il·limitada ja que això perjudicaria de forma injusta els ciutadans de Catalunya. Tal i com succeeix als països federals, els mecanismes de solidaritat han d’anivellar, però no han d’igualar de tot. El nou sistema no ha de penalitzar ni l’esforç fiscal ni la capacitat emprenedora dels que més aporten.

Catalunya necessita millorar significativament el seu finançament per fer front a la necessitat de garantir la nostra competitivitat i aprofitar el nostre potencial de creixement econòmic i per fer front als nostres dèficits socials (l’impacte de la immigració, l’existència de bosses de pobresa i exclusió, el dèficit sanitari, la problemàtica de la dependència, i les noves necessitats educatives. La necessitat d’un sistema transparent, just i solidari, és a dir, participat per les Comunitats Autònomes, que redueixi diferències, que ajudi més els que més ho necessiten i, sobretot, que no penalitzi l’esforç fiscal i emprenedor dels que més aporten.

Un Estatut nou de trinca, que suposi un avenç significatiu pel que fa a l’autogovern de la nostra nació i una millora no menys significativa del nostre finançament.

4.- A VUELTAS CON EL NACIONALISMO, ABC 18-06-05
El PSC no es un partido nacionalista: nosotros no tenemos como objetivo la independencia de Cataluña, ni creemos que el sentimiento de pertenencia nacional sirva para distinguir a la personas, ni que la principal contradicción política sea la llamada cuestión nacional, ni que la soberanía resuelva por sí misma los problemas sociales de ningún país. Mantenemos desde nuestra fundación una relación federal con el PSOE que, por cierto, es objeto de crítica constante por parte de los partidos nacionalistas.

Defendemos desde nuestro catalanismo una relación federal entre Cataluña y España, porque no creemos que Cataluña y España sean realidades separables. Creemos que Cataluña es una nación plural y diversa, que la cultura catalana posee la riqueza de poderse expresar en diferentes lenguas, y creemos también que España es una nación de naciones en la que nadie tiene por qué negar o discutir su identidad a nadie. España es una nación de naciones que funda su unidad a partir del principio de igualdad de derechos entre los ciudadanos, y de la garantía del derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran.

Los socialistas catalanes, como la mayoría de ciudadanos y ciudadanas de Cataluña, consideramos absolutamente compatible la reivindicación de un mayor autogobierno para Cataluña con la voluntad de compartir un mismo Estado con todos los pueblos de España, con los que nos une una relación fraternal cimentada a lo largo de los siglos. Uno de los objetivos de las reforma que proponemos es que los catalanes sientan cada vez más suyo un Estado que reconozca sin temor su carácter federal y plurinacional.

Nuestra reivindicación de más autogobierno y mejor financiación persigue la voluntad de acercar el poder a la ciudadanía, el incremento de la justicia social y la plena consideración de Cataluña como sujeto político, es decir, como espacio ciudadano que quiere ser reconocido como tal y desea participar colectivamente en el diseño de un proyecto español común de modernidad y justicia.

Cataluña sujeto político= aceptar su definición como nación y reconocer que su aspiración de autogobierno responde a una voluntad afirmada continuamente a lo largo de la historia. Implica fomentar la lengua catalana como patrimonio cultural de todos los españoles. Requiere respetar sin cortapisas el ejercicio de las competencias que ya tiene reconocidas y de aquéllas que deban añadirse ahora fruto de la experiencia acumulada o de la aparición de nuevas realidades como la inmigración o la Unión Europea.

Estamos convencidos de que el federalismo proporciona soluciones para el mejor encaje entre Cataluña y España, entre otras cosas, porque supera el riesgo de confrontación entre identidades. Nuestra idea es bien clara, no sólo no queremos irnos de España, sino que seguiremos trabajando para conseguir que la relación entre Cataluña y España sea cada día más sólida precisamente por estar basada en la libertad, el respeto mutuo y la solidaridad.

5.- CATALANISME, FEDERALISME I JUSTICIA SOCIAL
Conferència a la seu del PSC 28-06-05
Catalanisme, federalisme i justícia social = és el projecte de la majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
El nostre gran repte és enfortir la vigència i l’eficàcia del projecte del socialisme democràtic, catalanista i federalista, per impulsar les reformes necessàries que facin avançar la justícia social i per construir l’Estat plural en la qual sigui compatible la millora de l’autogovern de Catalunya, la transferència de competències i recursos als ajuntaments, el reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat, i el desenvolupament d’un projecte compartit pels pobles d’Espanya que impulsi una Europa unida i forta capaç de promoure la democràcia, els drets humans i el progrés econòmic i social arreu del món.

Quin és l’objectiu del socialisme?
El socialisme té com a objectiu la reducció i la progressiva eliminació de les desigualtats i la injustícia. Desigualtats de renda, de poder, d’informació, de formació, d’oportunitats. Quan les desigualtats són permanents, cròniques, hereditàries, creixents, i generadores, de noves desigualtats, causen la injustícia que volen eradicar.
Som plenament conscients que la lluita contra les desigualtats i la construcció d’una societat més justa impliquen, en primer lloc, la capacitat d’impulsar el dinamisme econòmic de la nostra societat i l’augment del seu potencial solidari dins i fora de les nostres fronteres.
La nostra història col·lectiva comença el dia que una persona es rebel·la contra la injustícia. Som el partit de la justícia social, fill del moviment obrer, inspirat pels valors de la Il·lustració. Nosaltres som aquests.
La història del moviment obrer i dels partits d’esquerra està farcida d’encerts, d’errors, de sacrificis, d’exaltació, de conquestes socials. És l’esforç permanent d’impulsar reformes que ens acostin a la societat justa que volem.
Valors de democràcia, igualtat de drets, solidaritat amb els que més ho necessiten, rebel·lia davant de situacions d’explotació.

Afirmacions:
1.- Fidelitat a la història i als valors que donen sentit al projecte socialista. Si oblidem que el socialisme és un projecte per transformar la realitat en un sentit de justícia social, no sols traïm la nostra història i els nostres valors sinó que el nostre projecte perdria el seu sentit en limitar-se tan sols a una gestió ben intencionada i eficient dels afers públics. Nosaltres no podem oblidar l’existència de classes socials i de conflictes socials. No podem tancar els ulls davant les desigualtats i les injustícies, les que trobem ben a prop i les que trobem a escala planetària.

2.- Sols armats de valors i bones intencions no arribarem enlloc. O som capaços de traduir els nostres valors en propostes polítiques concretes, factibles i capaces de mobilitzar àmplies majories, o les nostres millors intencions no contribuiran a millorar en absolut una societat que és manifestament millorable. El capitalisme o, l’economia de mercat, és un sistema econòmic, però no pot ser en cap cas la guia per regular la societat. Hi ha coses que són mercaderies, però el bé més preuat és el de la llibertat i els drets que permeten exercir-la en la pràctica, les condicions que permeten desplegar lliurament la personalitat de cadascú.

3.- Tota transformació ha de partir d’una anàlisi acurada de la realitat. Si no coneixem bé el nostre entorn, les contradiccions que ens envolten, els condicionaments de tota mena, a nivell local i a nivell global, no serem capaços de transformar res.

4.- La democràcia és el requisit indispensable per impulsar la transformació de la realitat a través de la política. No hi ha altre mètode per mesurar la valoració que els ciutadans fan de l’acció política que la seva lliure expressió a les urnes. Per tant, els ciutadans no s’equivoquen. Quan guanyem és que ho hem merescut. Quan perdem, és que no ho hem fet prou bé. I si es redueix el nostre suport electoral, cal buscar les causes, en primer lloc, en la feina realitzada i en les propostes que hem formulat als electors.

5.- La democràcia no pot quedar reduïda a la participació electoral. Les eleccions són la mesura de l’eficàcia de l’acció política. Però la democràcia, la participació, no són sols mecanismes a exercir un cop cada quatre anys. No només hem d’afavorir que la gent voti, sinó que participi en la definició i aplicació de projectes, que s’impliqui.

6.- Sense partits no pot organitzar-se la democràcia. El paper dels partits es socialitzar la política, establir canals de participació, definir programes d’actuació i programes electorals, proveir mecanismes per seleccionar i remoure el personal polític. Des d’una perspectiva d’esquerres l’acció política té una indiscutible dimensió col·lectiva. El debat obert invita al contrast de posicions, a confrontar planejaments amb la realitat, els errors d’un poden ser previnguts o esmenats pels altres, la suma d’idees i de capacitats, multiplica, assegura el màxim potencial del col·lectiu.

SOM SOCIALISTES. Formem part d’un ampli corrent de pensament a nivell mundial formada pels que estem convençuts que un món millor és possible. I que serà un món en què les persones gaudiran dels mateixos drets, d’una igualtat real d’oportunitats. Serà un món en què res no serà jutjat pel seu preu, sinó pel seu valor. Serà un món en què la societat s’organitzarà per tendir a l’ideal segons el qual cada persona tindrà cobertes les seves necessitats i que cada persona aportarà segons les seves possibilitats. Serà un món els diners no seran la mesura de totes les coses.
Els socialistes som internacionalistes, les nostres idees ens agermanen per sobre de les fronteres. Catalanisme i socialisme són alhora sentiment i compromís.

El nostre catalanisme
El catalanisme polític és plural, des del seu inici ha estat integrat per visions i concepcions diferents de Catalunya, del futur de la convivència dels catalans i les catalanes i de les prioritats de caràcter econòmic, social i cultura.
La nació és considerada com una agrupació d’individus lliures i iguals, que gaudeixen d’uns drets inherents a la condició de persona humana, encara que el seu reconeixement només pugui realitzar-se encara dins d’un determinat àmbit territorial. Els individus han decidit viure plegats a través del pacte. La nació és el resultat d’un pacte entre subjectes lliures que acorden la convivència de la manera que creuen més adequada.

Què és per a nosaltres el catalanisme?
- és autogovern
- és integració i justícia social
- és federalisme

En l’inici del segle XXI el federalisme és, un aspecte decisiu del nostre projecte catalanista. El federalisme és, la clau que ens obre la porta al model de la nostra relació política amb Espanya i amb Europa; i, a més, és la manera més positiva i més democràtica d’articulació dels poders polítics i d’aproximar-los als ciutadans i a les ciutadanes. És la manera més moderna i eficient d’organitzar l’Estat del segle XXI.

El federalisme és un sistema d’articulació dels estats o de les regions dins d’un Estat, és també un criteri d’organització social democràtica que té com a idea fonamental la prioritat de l’individu. La persona posseeix tota la seva llibertat i únicament cedeix aquella part de la seva llibertat que vol entregar. El federalisme és també una actitud, una sensibilitat, una manera de forjar la convivència en llibertat. És l’instrument que permetrà una nova manera de relació dels poders per fer-los més democràtics i més propers als ciutadans i a les ciutadanes. L’aposta per una Europa unida, que estimula un sentiment de pertinença més ampli, és complementada amb un rol dels Estats que el principi europeu de subsidiarietat assegura. Aquesta Europa de la unió enforteix els valors de proximitat i de participació: el federalisme es convertirà en l’instrument per adequar-los. El federalisme suposarà un nou impuls al concepte de ciutadania, vers una Europa dels ciutadans i les ciutadanes en la qual estats, nacions i països tinguin el seu grau de responsabilitat i protagonisme col·lectiu.

Els socialistes catalans, considerem absolutament compatibles la reivindicació d’un major autogovern per a Catalunya amb la voluntat de compartir un mateix Estat amb tots els pobles d’Espanya, amb els que ens uneix una relació fraternal cimentada al llarg dels segles. Precisament un dels objectius de les reformes que proposem és que els catalans sentin cada cop més com a propi un Estat que reconegui sense embuts el seu caràcter federal i plurinacional.

La nostra idea és molt clar: no només no volem marxar d’Espanya, sinó que seguirem treballant per aconseguir que la relació entre Catalunya i Espanya sigui cada dia més sòlida precisament perquè estigui basada en la llibertat, el respecte mutuu i la solidaritat.

JOAN REVENTÓS

2008-06-09T09:19:00.000-07:00

Joan Reventós,
El primer socialista president del Parlament

Joan Reventós i Carner va néixer a Barcelona el 26 de juliol de 1927. Casat amb Josefa Maria Rovira i Ribas, amb la qual va tenir set fills, era fill de Manuel Reventós, director general de Comerç i Política Aranzelària en el primer govern de la República, i nét de
Jaume Carner, que va ser ministre d’Hisenda.Entre 1945 i 1950 va estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. Durant els primers anys del franquisme va militar en organitzacions estudiantils clandestines de tendència nacionalista i antifranquista fins a ingressar en el Moviment Socialista de Catalunya el 1949, del qual va acabar sent un dels líders.Va ser professor de les facultats de Dret i Economia, on era l'encarregat dels cursos d'Història del Dret, pels quals van passar Fabian Estapé i Àngel Latorre, entre d'altres, i d'Història de l'Economia Mundial. El 1958 va ser expulsat per primera vegada de la docència, quan va ser detingut i acusat de propaganda clandestina i associació il·legal com a militant socialista.Va passar tres mesos a la presó Model de Barcelona i a la de Caravanchel de Madrid, a més de complir vuit mesos de presó atenuada. També se li va retirar el passaport durant catorze anys, encara que aquest fet no li va impedir travessar la frontera en diferents ocasions de manera clandestina per mantenir contactes polítics.Després de ser readmès a la seva càtedra, va tornar a ser expulsat amb altres professors antifranquistes perquè van firmar un document en el qual demanaven la dimissió del rector de la Universitat de Barcelona i del Ministre d'Educació de l'època. El 1974, després de 25 anys militant en el Moviment Socialista de Catalunya, va passar a militar a Convergència Socialista de Catalunya, que el 1976 es va integrar en el Partit Socialista de Catalunya. Partidari de la unitat del socialisme català, va firmar el Pacte d'Abril, que va permetre, el 1977 durant les primeres eleccions democràtiques, la presentació de la candidatura Socialistes de Catalunya en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya, del qual va ser elegit primer secretari.Així mateix, va ser impulsor de les instàncies unitàries de finals del franquisme com la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques de Catalunya.
Amic personal de l'expresident de la Generalitat, Josep Tarradellas, va formar part del seu govern com a conseller polític en representació dels socialistes catalans quan es va restaurar la Generalitat. Va ser diputat a les Corts Espanyoles durant les dues primeres legislatures i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, que va defensar al Congrés dels Diputats. Va ser diputat al Parlament de Catalunya en les legislatures primera, tercera, quarta i cinquena. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la presidència de la Generalitat i va ser president del Parlament en la Cinquena legislatura. El mes de març del 1983 va ser designat ambaixador d'Espanya a França, càrrec que va deixar el 1986 per poder presentar-se a les eleccions d'aquell any com a candidat socialista al Senat per Barcelona. Elegit senador, va ser reelegit el 1989 i va presidir la Comissió d'Afers Estrangers de la cambra alta. Com a ambaixador de França, va impulsar les negociacions bilaterals amb França per a l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). Reventós també va ser autor de diversos llibres, entre els quals destaquen la tesi doctoral "El moviment cooperatiu a Espanya"; "Dos infants i la guerra", llibre de records escrit en col·laboració amb el seu cosí Jacint Reventós; "Missió a París", "Amics i mestres", "Amb un altre nom" i "Petjades", entre d'altres. A més, va publicar sota pseudònim dos llibres de poemes en català.

"El socialime, entre altres coses, és també un sentiment. Sense el sentiment que impulsa a les persones, el socialisme no acaba de ser del tot. La seva transcendència descansa en el sentiment que desvetlla".

SOMNIAR

2008-05-30T03:50:00.000-07:00

Tots, els/les socialistes, hem de tenir el desig de créixer i millorar com persones. Hem de fer arribar als nostres militants que som importants i necessaris més enllà dels càrrecs, perquè cadascun des del nostre petit lloc podem fer arribar l’ideari socialista (honestedat, justícia, llibertat, solidaritat, fraternitat, igualtat) per tal de construir una societat i un món millor.La majoria de les persones no tenim la menys remota idea sobre el talent i les possibilitats que dormiten al nostre interior. La majoria de les persones vivim en un cercle que és per sota de les nostres possibilitats. Per això els socialistes tenim que potenciar la creativitat i la capacitat de somniar dels nostres militants. Com va dir un poeta en els somnis comencen les responsabilitats. Les responsabilitats que tenim tots les/els socialistes de desenvolupar-nos i enriquir-nos per tal d’oferir el millor de nosaltres a la ciutadania.

Els/les socialistes hem de deixar de somniar?

Els/les socialistes hem de deixar de creure en utopies?

EL PRINCEP, LA PRINCESA

2008-05-13T09:11:00.000-07:00

View Upload your own

REGAL INTERNAUTIC ANY 2005

2008-04-22T11:49:00.000-07:00

| View | Upload your own

INTEL.LIGENCIA I GESTIÓ EMOCIONAL

2008-04-22T11:47:00.000-07:00

| View | Upload your own

INTEL.LIGENCIA I GESTIÓ EMOCIONAL

2008-04-22T11:42:00.000-07:00

| View | Upload your own

INTEL.LIGENCIA I GESTIÓ EMOCIONAL

2008-04-22T11:40:00.000-07:00

| View | Upload your own

INTEL.LIGENCIA I GESTIÓ EMOCIONAL

2008-04-22T11:39:00.001-07:00

| View | Upload your own

L'HOME TRANSFORMAT

2008-04-21T08:50:00.000-07:00

| View | Upload your own

BADALONA: LA MEVA CIUTAT

2008-04-16T04:49:00.000-07:00

Badalona té un patrimoni forestal format pel Turó de l'Home, el Turó de fra Rafel, el del Pi Candeler, i la Serra de la Malesa. Tots formen l’eix bàsic de la Serra de Matas. El Turó de Montgat i el de les Bateries limiten Badalona pel nord-est, mentre que la Serra de Collserola representa la unió per la zona del riu Besòs.
La costa
Prop de 5 km. de platja, de sorra fina i daurada avalen un patrimoni natural que constitueix la base turística de Badalona.
Però, la nostra ciutat va necessitar temps per apropar-se al mar, a causa del perill de les incursions pirates freqüents, que van provocar l’aparició de fortificacions i torres de defensa instal·lades en els masos i masies.
A la primera meitat del segle XIX la ciutat es mou des del Turó d'en Seriol cap a la costa, d’aquest moviment esdevé el barri popular de pescadors conegut com Baix a Mar, que ocupa la zona compresa entre l’avinguda Martí Pujol i el carrer d'en Prim. A mitjan del mateix segle existien 3 drassanes.
La Rambla és el passeig per excel·lència de Badalona, marcada pel perfil clàssic de les seves palmeres, que apareixen de manera paral·lela al mar i creen el senyal d’identitat més característic de la ciutat. Un escenari que ha estat el testimoni de totes les generacions de badalonins. Una Rambla que ha vist passar personatges de la cultura catalana com Pompeu Fabra i Margarida Xirgu.
Com a conseqüència de la remodelació de la façana marítima, durant la segona meitat dels vuitanta, es va començar a construir el passeig marítim, que neix paral.lel a la Rambla, a l’altra banda del traçat ferroviari i que en un futur proper enllaçarà amb els trams costaners de les poblacions veïnes.
Les anàlisis que realitza el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya garanteixen l'estat excel·lent de la nostra platja.
Factors com la construcció del col·lector de Llevant, una gran infraestructura d’equipaments, la neteja continuada i la millora dels accessos han contribuït a recuperar la nostra platja.

2008-04-16T04:08:00.000-07:00

El Club de Conferències i l´Escola Xavier Soto m'han convidat a la presentació del llibre“Izquierda y Derecha, Diferencias Políticas Fundamentales”, escrit per Francesc Xavier Marín, Director de l'Escola Xavier Soto.

La presentació anirà a càrrec de:

Albert Aixalà, director de la Fundació Rafael Campalans

Josep Maria Sala, secretari de Formació del PSC

José Zaragoza, secretari d´Organització i Finances del PSC

Miquel Iceta, viceprimersecretari i Portaveu del PSC

La presentació tindrà lloc el proper dilluns dia 21 d´abril a les 19 hores a la Sala Ernest Lluch de la seu central del PSC, carrer Nicaragua 75.

I tant que aniré!

EL LIDERATGE

2008-04-15T09:33:00.001-07:00

| View | Upload your own

IDEA-TREBALL

2008-04-11T10:34:00.001-07:00

| View | Upload your own

EL PENSAMENT DE PABLO IGLESIAS

2008-04-11T05:24:00.001-07:00

El pensament de Pablo Iglesias

Malgrat que Pablo Iglesias va tenir una escassa formació acadèmica i teòrica –va ser un autodidacta-, la seva producció intel·lectual va aconseguir una extensió poc comú en el panorama polític. Des del seu primer article, "La Guerra", publicat el 5 de desembre de 1870, en "La Solidaridad", fins l’últim, "El proletariado vencerá", publicat el 8 de desembre de 1925 en "El Socialista", el dia abans de la seva mort, Iglesias va deixar escrites unes 2.000 col·laboracions en nombroses revistes i periòdics d’Espanya i de l’estranger.

Abans i després de la mort del fundador del PSOE, aquests escrits s’han recopilat en diferents llibres, junt a les seves intervencions com diputat al Parlament, i com conseller de l’Ajuntament de Madrid. També s’han reunit en aquests llibres la pràctica totalitat de la seva important correspondència -la catalogada es compta per varis centenars de cartes- o les seves intervencions en Congressos i altres reunions del PSOE, UGT o la Internacional Socialista. Aquesta extraordinària obra ha convertit a Pablo Iglesias en un dels millors comunicadors de l’ideari socialista.

Què opinava Iglesias de la política?, de las metes del PSOE?, de les vagues?, ¿de la situació de les dones?. He aquí algunes cites seves sobre aquests i altres temes.

La meta del PSOE
"L’ideal del Partit Socialista és la completa emancipació de la classe treballadora: és a dir, l’abolició de totes les classes socials i la seva conversió en una sola de treballadors lliures i iguals, honrats i intel·ligents".

L’acció política
"No deixen, no, els obrers de conquerir quantes millores puguin mitjançant l’ocupació econòmica, però no obliden que tota millora general, allò mateix la jornada de vuit hores per tots els oficis, que qualsevol altra, únicament podran aconseguir-la per l’acció política, per la via legislativa".

Els proletariats
"Els proletariats no deuen mai ser submisos ni esclaus del capitalisme, sinó rebel·lar-se sempre contra ell; però en la seva rebel·lia deuen ajustar-se en tot moment als dictats de la raó, no inspirats en el capritx o en la inconsciència. Així seran forts i temibles i aconseguiran, sense experimentar retrocessos, posar fi a l’explotació que avui pateixen".

El capitalisme
"La misèria social, l’enviliment intel·lectual i la dependència política de la classe assalariada, segons afirma el nostre programa, no tenen més origen que la sujecció econòmica dels obrers a la classe capitalista. Voler buscar en altra part la causa i l’explicació dels patiments dels desheretats és allunyar-se del camí de la veritat".

El NOU ALCALDE DE BADALONA

2008-04-10T01:08:00.000-07:00

Jordi Serra, Primer Secretari del PSC de Badalona va estar elegit, nou alcalde de Badalona en el decurs de la sessió extraordinària del Ple celebrada el passat dimarts 8 d’abril al vespre.

Jordi Serra pren el relleu de Maite Arqué, escollida senadora en les últimes eleccions generals. En el seu primer discurs com a alcalde de Badalona, va agrair la confiança dipositada en ell per part dels regidors del grup socialista i també dels socis de govern, CiU i ERC. Va destacar la feina feta per l’anterior alcaldessa, Maite Arqué, i també va tenir un record per als altres alcaldes que l’han precedit en aquest càrrec, Joan Blanch i Màrius Díaz.

El nou alcalde de Badalona va afirmar que la seva voluntat és aconseguir una ciutat amb ambició, orgull, diversa i coherent, mantenint el model de ciutat mediterrània, oberta al mar i oberta a la gent, amb una alta qualitat de vida. Va explicar que per sobre de tot, la seva responsabilitat com a alcalde estarà centrada en buscar el benestar dels ciutadans. L’accés a un habitatge, la proximitat dels serveis sanitaris i educatius de qualitat i la responsabilitat de gaudir d’espais públics per descansar, passejar i relacionar-se són qüestions en què cal incidir des de les polítiques municipals, segons el nou alcalde Badalona.

Jordi Serra, que va afirmar que treballar per la seva ciutat és un honor, va afegir també que ser alcalde és la millor feina del món.

El nou alcalde va assenyalar algunes de les accions generals que vol impulsar:
Ampliació i millora de la xarxa pública d’escoles bressol, escoles de primària i instituts
Millora dels serveis socials i sanitaris
Més transport public i de millor qualitat
Impuls per als esports i la cultura
Millora de la vertebració de la ciutat

També va concretar algunes accions que vol dur a terme per aconseguir una ciutat més vertebrada:
Potenciació del Centre d’Investigació i Recerca Biomèdica i facilitar la instal·lació de la Fundació Josep Carreras per continuar sent un referent a la sanitat pública catalana.
Aposta perquè l’antiga fàbrica CACI esdevingui un centre d’estudis universitaris de qualitat.
El túnel de la Conreria ha de ser una realitat i un benefici per a Badalona, per connectar-nos de manera ràpida i eficaç amb el Vallès i el Maresme.
Acabament dels laterals de l’autopista.
Construcció d’habitatges de protecció oficial al sector de l’Estrella i reforma del barri del Sant Crist.
Acabament del front marítim per connectar amb els municipis veïns de Montgat i Sant Adrià amb un gran passeig.
Finalització de les obres dels nous centres d’assistència primària a Casagemes, i Progrés i construcció de nous CAP’s als barris de Llefià i al Sant Crist.
Nous centres educatius i escoles bressol i nous espais cívics i culturals, com la reforma de la Torre Mena i el nou centre cívic i cultural a l’antiga Clínica del Carme i la nova biblioteca a Canyadó, entre moltes altres actuacions als diferents barris de Badalona.

L´ÚNICA ALCALDESSA DE BADALONA

2008-04-07T03:03:00.000-07:00

Maite

Veus ací:
la nostra amiga,
la nostra companya,
la nostra alcaldessa,
la primera,
ha arribat al Senat.

I ho saben els homes i dones que viuen i treballen a Badalona,
i els joves que estimen i passegen per la ciutat,
i el vell que seu en un banc a:
Canayado, Casagemes, Centre, Coll i Pujol,
Dalt de la Vila, Manresà, Nova Lloreda,
S. Crist de Can Cabanyes,
Sistrells, Bonavista, Bufalà,
Canyet, Guixeres, El Mas Ram,
Montigalà, Morera, Pomar,
Pomar de Dalt, La Salut, Sant Antoni Llefià,
Sant Joan de Llefià, Sant Mori de Llefià,
Artigues, El Congrés, La Móra,
El Remei, Sant Roc, Can Claris,
El Gorg, El Progrés, El Raval,
Lloreda, Montigalà, La Pau o
El Puigfred, i els nens que a l’escola
tenen la sort de rebre una bona educació.

La companya marxa
amb empenta i alegria,
ha aixecat el vol,
havent construït anys
de democràcia i llibertat.

I l’avi que torna de passejar
i que recull als néts del col·legi
ho ha explicat
als professors que eduquen
als metges que curen
i ho ha cridat als veïns del seu carrer,
i ho ha repetit moltes vegades,
al ritme d’una cançó: La Internacional.

Veus ací:
la nostra alcaldessa,
la nostra companya,
la nostra amiga,
la primera,
ja és Senadora.

Sort i Felicitats, Maite.

LA AUTODETERMINACIÓN EN SERIO

2008-02-12T03:19:00.000-08:00

VOLS VENIR A CONÈIXER-ME?

2008-02-11T06:07:00.000-08:00

Em trobaràs al carrer Dos de Maig n.48 bx. 08912 de Badalona

L'ESFORÇ

2008-02-11T06:03:00.000-08:00

Una persona que està acostumada que els altres resolguin les seves dificultats, no pot crèixer en autonomia, ni en maduresa personal. L'esforç és sempre una tensió, un desgast, un treball físic o psíquic que esgota, però que deixa pòsit en l'ànima, imprimeix caràcter per al futur.

"L'esforç", Francesc Torralba